statcounter

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Poema de la nit



Extrema la foscor que cau sobre la terra,
punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella
i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)