La nit?

La nit?

És el far dels poetes, 

el racó fosc de les lletres, 

l'amagatall dels somnis,

és el pou sense fons dels desigs... 

La nit!

Mar blau marí,

cel plagat de brillants,

horitzó extraordinari,

ombres a caprici

d'un vent que ja vol dormir.

Neix el sol

Neix el sol 

ben amagat

entre muntanyes

i núvols blancs,

L'alba el reclama,

el cel el rep

i el busca el fred.

Al mar és reflex,

al camp és verd,

al bosc és vida,

a casa alegria

i, avançant el dia,

tot ho tenyeix

fins que a l'orient

al vespre es perd.

Obre la cortina

fosca entre estels

i el negre del cel

calma el teu ritme.

Et quedes quiet,

i la nit somnia

que ets lluny del temps.

***

Sostre fumat

Sostre fumat,
cel de carbó,
la nit s'ha ennuvolat
i amaga la lluna plena.

Bufeu, follets i mags!,
aixequeu ventades
que escombrin les vaporades
per veure l'univers encantat.

Voleu fades i bruixes!,
foragiteu tanta negror,
que volem un bany d'estrelles
aquesta nit sinistra de juliol.

El cel

Font de llum inversemblant,
de variada i rica factura.
Uns dies, esponjada.
D'altres, densa i emplomada.

Factoria infinita de núvols
i tempestes i ruixats i plugims,
calamarsades i brises assolellades
i pluges d'estels a l'agost, qualsevol nit.

Seu de tots els blaus,
cau d'espai per levitar mirades,
fer volar al vent estels
i retratar capvespres de sol i mel.

Rebost d'imatges i somnis,
pistes fluïdes pels avions
obertes a totes les dimensions
i origen de totes les lluminàries.

Escenari pels coets,
semiesfera sense fi,
cúpula de màgia la nit de la revetlla,
sensor de les aromes al jardí.

Mapa de les constel·lacions,
aixopluc pels ocells, mosquits i papallones,
examen quotidià pel meteoròleg
i refugi celestial pels astronautes.

Llibre blanc per escriure desigs,
estendre a l'aire llençols i competir amb la Via Làctia,
canviar de pla l'escena d'una pel·lícula
i encetar dia a dia a la vida una aventura.

Fons fosc per la lluna.
Lluna plena o minvant o creixent,
la que encanta las nits quan es reflexa sobre el mar,
la que il·lumina gats i fades... El cel

Vermell i blanc i verd

Vermell i blanc i verd
i tot el sol per sobre
per ressaltar cada color
fins que arriba el vespre amb to de coure.

I de nit,
veurem les roses blanques
i al seu voltant, masses voluminoses d'ombres.

Llum primaveral

Mil moments de boira espessa,
un segon de llum brillant
que il·lumina i multiplica
cada feix de verd al camp.

Enfosquirà el cel al vespre
i la nit plourà foscors
a l'arqueologia dels vells somnis
amarada pels estels.

I arribarà l'albada
imposant la llum primaveral
a cada teula de les cases
i als nius del campanar,

a la morada més tancada,
a les ales del gavià en vol,
a les onades de la platja,

a les flors del meu pom,
a l'escala de la terrassa
i als batecs del teu cor.




***

Gran foscor

Gran foscor
que emmarca un planeta.
Llum brillant gràcies al negre.




*

Lluna blanca

Lluna blanca
ull de la nit,
satèl·lit sobirà,
esfera de llum estanca,
bola de vidre per les bruixes,
fanal de la nocturnitat,
dansaire d'òrbita sideral.

Misteri que sura a l'aigua
i estira marees del mar,
entra sense permís
als dominis de l'albada
i desapareix amb els despertars.

Boumerang del firmament,
edelweiss gegant celest,
bugia cèrea dels capvespres,
blanquejador de la bugada,
reflectant dels cims nevats,
padrina de les prímules dels prats
màgia al pas dels núvols,
decoració sublim per a un glaciar,
raigs des de l'obliqüitat
fanalet d'algun malson,
esperança inert pels somnis
geometria cíclica de torn,
mirall de la llum del sol...

Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.

Enfosquint

Ha marxat el sol
deixant al cel un blau intens
extens, profund, immens...


Decantat, Venus llueix,
i d'immediat la Lluna creixent,
lluminosa i prima i nítida apareix
perfilada i definida i clara i fluorescent.

I Júpiter a la vora, la decora.

Tempesta

Un feix de partícules flotants
s'engronxen a un raig de llum entrant.

La finestra mig oberta,
la cortina volejant,
la tarda, reposada i immensa,
rebrà una nit que arriba amb tempesta.

Signaran els llamps la foscor extrema,
els trons atronadors faran tremolar el bestiar
i la pluja, generosa, enfangarà els camins i els camps
mentre a casa, al voltant tots de la llar,
explotaran les castanyes que no has tallat.

Dia fred

S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.

Sota els faigs

Fullaraca sota els faigs,
branques nues,
gris excels tocant el cel.

Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!

Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.

Cobreix la nit
el paisatge.

Llum al dia

La nit encara al cel
i el matí que ara neix
per donar llum a un dia
amb tot encara per fer.

Trasllats i decisions,
cloendes inesperades,
permanència d'alguns dubtes,
mirades esquives al carrer,
carreres contra rellotge,
moments plens de temor,
discussions, fal·làcies, evidències,
i esperar que les hores siguin vives
i que, quan morin, no demanin corones ni flors.

Per donar llum al dia
amb tot encara per fer.


*

Poema de la nit

Extrema la foscor que cau sobre la terra,
punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella
i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Nit d'estels

Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.

El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.

Nit d'estels,
fosca i sense lluna.

Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.

Viatgem de nit

Viatgem de nit
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.

L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.

S'estira la nit

S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.

Màgia de la nit

Et desperta el fantasma de la nit,
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.

T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.

I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar

serà la que demà et despertarà
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...


Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.

Nit d'etiqueta

Nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.

*

Quan comença la lluna

a aparèixer.

Quan surt el primer estel

lluminós i fidel.

Quan el dia perd entitat

i amaga l'últim raig solar.

*

És llavors quan s'estrena

la nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.


*