Mitja lluna

Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.
Sols el blau profund del firmament
l'emmarca amb el silenci més fidel.

Rep mirades de molts nens
rep mirades dels més vells,
rep mirades dels poetes
i dels bojos, per guardar-la en capsetes.


Mitja lluna veig al cel,
hi és sola, no hi ha estels.

Mitja lluna

Mitja lluna

a mitja tarda,

al bell mig del blau cel,

i al mig del cor d'aquest vers.

Ha sortit

per esperar la nit

i rebre ufana els estels.

Ha sortit discreta i blanca

i es vestirà amb la foscor de gala.