dilluns, 3 de maig de 2010

Viuen els monstres

Viuen els monstres

als llacs més calmats,

els desperta la lluna

quan comença el maig.





Aixequen onades,

treuen bilis pel nas,

esquitxen mesquineses

tot al seu voltant.





I els guardes dels parcs

no tenen pas potestat

per reduir-los, quan surten

els bitxos esverats.




Cal mirar llavors cap a dalt,

veure els núvols, volar alt.

I esperar que una pedregada

foragiti l'immens odi dels dracs.



Hem de fugir de llurs atacs,

allunyar-nos dels llacs

i buscar la calma a les muntanyes,

els rius, les valls, les carenes o els prats.

***






A la trama de la sintaxi

Furguen els mots pel cap

fins que surten ben trenats

a la trama de la sintaxi

per rescatar de cop una emoció

emparada pel ritme del so.




A aquella estructura dita poema

que d'immediat ens allibera,

que ens condueix a la sortida

pels foscos camins del laberint,

que de rima, silenci i veu s'alimenta.


A aquesta estructura dita poema...