fins que surten ben trenats
a la trama de la sintaxi
per rescatar de cop una emoció
emparada pel ritme del so.
A aquella estructura dita poema
que d'immediat ens allibera,
que ens condueix a la sortida
pels foscos camins del laberint,
que de rima, silenci i veu s'alimenta.
A aquesta estructura dita poema...
2 comentaris:
Poemes aquests teus
que gaudeixo abans de
sortir a treballar i malgratsigui nuvol
i plogui com avui
sempre hi un somriure.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada