dilluns, 3 de maig de 2010

A la trama de la sintaxi

Furguen els mots pel cap

fins que surten ben trenats

a la trama de la sintaxi

per rescatar de cop una emoció

emparada pel ritme del so.




A aquella estructura dita poema

que d'immediat ens allibera,

que ens condueix a la sortida

pels foscos camins del laberint,

que de rima, silenci i veu s'alimenta.


A aquesta estructura dita poema...







2 comentaris:

Striper ha dit...

Poemes aquests teus
que gaudeixo abans de
sortir a treballar i malgratsigui nuvol
i plogui com avui
sempre hi un somriure.

poesiaula ha dit...

Gràcies!