dilluns, 3 de maig de 2010

Viuen els monstres

Viuen els monstres

als llacs més calmats,

els desperta la lluna

quan comença el maig.





Aixequen onades,

treuen bilis pel nas,

esquitxen mesquineses

tot al seu voltant.





I els guardes dels parcs

no tenen pas potestat

per reduir-los, quan surten

els bitxos esverats.




Cal mirar llavors cap a dalt,

veure els núvols, volar alt.

I esperar que una pedregada

foragiti l'immens odi dels dracs.



Hem de fugir de llurs atacs,

allunyar-nos dels llacs

i buscar la calma a les muntanyes,

els rius, les valls, les carenes o els prats.

***






7 comentaris:

Arare ha dit...

Els dracs n'haurien d'aprndre de la fera ferotge, que devem ser nosaltres...

poesiaula ha dit...

Ui... què diver! dracs, monstres, la fera ferotge... nosaltres la fera ferotge?
Jo em pensava que nosaltres érem la princesa...

Rafel ha dit...

Els llacs no són tan idíl·lics com sembla. Però em quedo amb Puff el drac màgic.

poesiaula ha dit...

Rafel, estem d'acord!

Arare ha dit...

La fera ferotge som nosaltres, si. Puff és el nostre líder.

Però els monstres continuen amenaçant...

Arare ha dit...

Nosaltres no podem ser princeses, que som republicanes, hehehehe...

poesiaula ha dit...

Les nenes republicanes també es disfressen de princeses... què et creus? que només ho fan les presentadores de la tele?