pinta un cel blanc estripat
i el desig imminent d'un xàfec immediat
ens gira el cap desesperadament a dalt.
L'aigua escasseja,
ja no puc regar el jardí,
les plantes moren de gana
i al gat li esperen set vides de sequera.
Avui tampoc plourà?
El paraigües envelleix plegat,
les tempestes són objectes de relats,
la pluja fina al terrat és memòria d'un infant...
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada