Entrem al novembre

Entrem al novembre

avançant-nos al matí,

amb les ales desplegades

i l'aroma fresc del romaní.

Les magranes, esberlades,

que ningú les agafa

i cauen a la vora del camí.

Naveguen pel cel els núvols,

ruixen la tarda, pluges i cendres.

Naveguen pel cel els núvols,

pinten de rosa els capvespres.

Naveguen pel cel els núvols,

juguen amb els raigs del sol

fins que s'enfosqueix el món.

I el cel és blau-cel·lofana,

és blau del tot,

amb transparència, esfèric,

profundament majestuós.

Copia el color del mar

quan s'hi submergeix la nit.

I s'allargassen les hores,

i és llarg i ple

i abrupte i cabut

i serè i bell

i valent i astut

el mes de novembre.

És el vermell als pàmpols vells,

és la mel als aurons i als roures,

és el verd brillant de després de la pluja,

és el blanc del pebràs i de la lluna,

és el vent, és remolí de les fulles,

és el silenci al bosc i el repòs...

És el fred de la sorpresa,

és el foc, és la llar encesa,

és la manta de llana

i els mitjons a mitja cama,

és el gat que entra a casa,

és la disfressa que la sang et glaça,

és l'alè del ramat,

és de l'hivern l'antesala

és la tempesta sobtada

és l'or volador a qualsevol plaça...

Poema de novembre (Dedicat a la Hvala)

Temps de canvi

i pluges agosarades

per mantenir el bosc humit,

temps de canvi

i núvols àgils

que el vent fa voleiar

amb les fulles que la tardor

ha volgut tintar.

Crisantems, cireretes d’arboç,

molta feina pel pastor

i esperar que passi ràpid el temps

per entrar aviat a l’hivern

i amagar armes i caçadors.

I esperar que la Hvala s’endinsi a les muntanyes

i que ningú la vulgui molestar

que les ósses convidades

han de viure lliures per saltar.

I esperar que un mes tan llarg

ens regali espectacles naturals,

tempestes, raigs de sol i aixoplucs

i amagatalls d’escalfor, flama i caliu.

I esperar que als indrets amb primavera

es desfacin plàcidament les geleres,

revisqui la Natura sota el sol

i preparin els Nadals amb vacances a les platges.