Poema d'hivern

Passaran a ser record

les matinades blanques,

les branques nues de l'ametller

i la grisor de les vesprades.

*

Quedarà arxivat gener

als plecs durs del fred,

fet alè que entela els vidres

per dibuixar amb el dit un mot.

*

Ens sorprendrà un dia qualsevol

la poncella blanca a un tronc,

una mosca primerenca

o el vol d'un abellerol.

*

I l'hivern serà finit

escurçant-hi cada nit

per estirar la llum del sol.

*

I l'hivern serà finit

amb l'esclat cerimoniós

d'una nova primavera, ja per fi.

*

Reneixen

Reneixen tots els mots,

alguns van en coet

d'altres en patinet

viatgen ràpids o lents

pels caps buits o plens.

*

Volen veure la llum,

volen sortir d'aquell llarg tancament.

*

Seran lletres que tapissen el paper,

faran poms inodors

sense tiges ni flors,

oh!, paraules, mots

que ens expliquen com gira el món

o històries de sirenes,

com s'amaguen els follets,

o perquè ens batega el cor.

*

Reneixen tots els mots.