statcounter

dimecres, 9 de gener del 2008

Poema d'hivern

Passaran a ser record
les matinades blanques,
les branques nues de l'ametller
i la grisor de les vesprades.
*
Quedarà arxivat gener
als plecs durs del fred,
fet alè que entela els vidres
per dibuixar amb el dit un mot.
*
Ens sorprendrà un dia qualsevol
la poncella blanca a un tronc,
una mosca primerenca
o el vol d'un abellerol.
*
I l'hivern serà finit
escurçant-hi cada nit
per estirar la llum del sol.
*
I l'hivern serà finit
amb l'esclat cerimoniós
d'una nova primavera, ja per fi.


*

Reneixen

Reneixen tots els mots,
alguns van en coet
d'altres en patinet
viatgen ràpids o lents
pels caps buits o plens.
*
Volen veure la llum,
volen sortir d'aquell llarg tancament.
*
Seran lletres que tapissen el paper,
faran poms inodors
sense tiges ni flors,
oh!, paraules, mots
que ens expliquen com gira el món
o històries de sirenes,
com s'amaguen els follets,
o perquè ens batega el cor.
*
Reneixen tots els mots.