dimecres, 9 de gener de 2008

Poema d'hivern

Passaran a ser record
les matinades blanques,
les branques nues de l'ametller
i la grisor de les vesprades.
*
Quedarà arxivat gener
als plecs durs del fred,
fet alè que entela els vidres
per dibuixar amb el dit un mot.
*
Ens sorprendrà un dia qualsevol
la poncella blanca a un tronc,
una mosca primerenca
o el vol d'un abellerol.
*
I l'hivern serà finit
escurçant-hi cada nit
per estirar la llum del sol.
*
I l'hivern serà finit
amb l'esclat cerimoniós
d'una nova primavera, ja per fi.


*

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agradat molt el teu poema de l'hivern. Segurament l'utilitzaré per fer un taller de poemes de l'hivern amb els meus alumnes i aquest l'utilitzaré per introduir el taller.

poesiaula ha dit...

Molt bé!
Així li dones vida i reviscolarà el poema quan el llegeixin els teus alumnes.
Et felicito per preparar les coses amb tanta antelació!