Pels verbs conjugats

S'escapen els dies,

van escales avall

per amuntegar-se

a una pista de ball.

S'arxiven dins el ritme

de danses fluides al cap,

surten i es mouen

a la llum del passat.

I esmicolen històries

que reclamen entitat,

volen i volen essent meravelles

d'un món desgavellat...

Anirem fent saltirons

pels verbs conjugats,

tot pensant que els futurs

seran traços ben dibuixats.

Ai! quina rara aventura

els records d'estranya natura,

el present que ens empeny

i l'esdevenir que no s'atura!

***

Desert blanc

Foto: desert blanc. Egipte

Desert blanc

de llum canviant

i hores mortes

enmarcant aquest capvespre.

Ombres constants

davant l'esguard.

Arxivar-les al disc central

de les imatges importants

per tenir-les sempre a mà

i retenir-les en pantalla.

Que tinguin sempre entitat,

que desprenguin llum d'un dia,

que ens pintin de grocs, blancs i rosats

els grisos d'austeritat.

j

Que ens expliquin l'entrellat,

m

com reviuen dins del cap

n

els arxius lluminosos i visuals

j

que signen els nostres bons temps passats.

j

***

Mentre la Terra gira

Quan ja no has de fer res,

el teu lloc és a l'Univers

i se t'ha acabat el temps

de passejar per la vida.

Quan no hi ha llum ni foscor

ni fred ni calor ni soroll

ni màgia ni alè ni humor ni alegria

i ja no et batega el cor,

queda a l'aire el record

de ta flaire encara al món.

I per sempre hi seràs a la viva memòria,

cara i veu i silenci i perfum,

moviment i eco al cau etern

d'imatges i mots a l'arxiu anomenat història

mentre la Terra gira i gira.

*