dimecres, 18 de juny de 2008

Te'n vas, primavera




Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes els verds en herència,
amb tots els colors a les florescències,
uns dies solemnes de llum intensa
i els vents transparents bufant inclemències.

Te’n vas, primavera,
amb les teves inestabilitats.

Ens deixes volant les aus de pas
ens deixes la vida que esclata
ens deixes l’aigua a totes les vessants
ens deixes temperades estades al ras
ens deixes les nits més serenes de l’any.

Amagues bufandes i estufes,
amagues refredats, febres,
amagues sota les ales
records d’hores congelades,
de foscors abrasives amb malsons als coixins.

De dies escurçats per nits sense límits.




Viatgers del temps

Som viatgers del temps.
A una nau d’harmonia
dansant per les quatre estacions.
Visions de nit amb lluna,
i de dia, pel cel, el sol.
*