Un dia sencer

Mitiga la tarda una llum excessiva
que el matí d'estrena ha expandit
mentre dóna ja l'alternativa
a un capvespre eixerit
que és, com sempre, antesala de la nit.

Se'n va amb la brisa,
se'n va enganxada a la vida
de cada fulla, de cada planter,
a la vida fluida que s'esmicola a cada carrer,
se'n va fent memòria la història d'un dia sencer.

I quan acluquem les parpelles
i les forces siguin víctimes dels estralls de la son,
somiarem altres móns
sota els auspicis d'un cel fosc
esquitxat amb llums d'estels.

Bona tarda

-Bona tarda!- et diu la taula

tota engrunes i plats buits,

-bona tarda!- et diu el sol

que tendeix a l'oest per fugir.

*

-Bona tarda! -murmura un núvol

-bona tarda!- xiuxiueixa el vent,

-bona tarda! -et saluda el cel,

-bona tarda! -canta el rellotge

quan li mires l'hora què és.

Et meravelles,

i amb veu clara els hi contestes:

-Bona tarda i bon profit,

que el dia no s'acaba

fins que s'estreni la nit!

Celebrem que aquestes hores

de llum càlida i repós

facin d'un dia finit

una data per afegir

al món dels millors records.


Bona tarda!

*