llueixen llargs al calendari.
Farcits d'hores de llum,
inquietes, superbes, externes,
amb ocells en simfonia,
i pluges d'aigua tot rebombori.
Amb ventades rebentades
per les esbufegades dels trons.
Solemnes cels blaus marins
inacabables cada vespre,
solcats pels estels més peregrins
que instauren la nit entre els nespres.
I els cirerers i les roses i els préssecs
perfumant l'atmosfera i els camps i les hortes
i els marges i els jardins i les cases
i els nassos i els ulls i les boques.
***