Constel·lacions, o la fascinació de l'etern

Inicialment, aquest poema duia el títol "Constel·lacions".
Ara, tot manllevant el comentari de na Olga Xirinacs, ha quedat com ho veieu. Moltes gràcies, Olga. Per la teva lectura, i per la teva aportació.



Galàxies, estels
pel·lícula nocturna
guionada pels grecs.

Constel·lacions al cel,
figures, formes d'escultura
que brillen a la foscor de l'Univers.

Verge, Lleó
Balança, Orió...
Constel·lacions.

Llumeneta voladora

Una nit d'estels i lluna
vaig veure una llum brillant
abruptament giragonsant

pel damunt dels nostres caps.
*
-Llumeneta voladora,
has trobat un lloc de pas,

t'enlaires a les palmeres,

t'enlaires cap a dalt!-

*

Era una cuca de llum

que competia sota el cel

amb el titil·lar d'algun estel

en atraure de nit la lluna.

*

**

***

Hi ha qui compta els estels

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui tanca les finestres,
hi ha qui ignora sempre el cel,
hi ha qui és beneït pel vespres.

Quan la llum no es decideix
a rebre un nom concret.

Quan encara el firmament
no ha proclamat la nit severa.

Quan el cel és transparent
i veiem que la lluna ja hi navega.

Hi ha qui compta els estels,
hi ha qui és beneït pels vespres.

Nit d'estels

Nit d'estels,
llums sobre el mar
que a la foscor del cel
lluint-se espurnegen.

El meu vaixell
solca l'aigua
com si fos de dia,
que la Polar ens guia.

Nit d'estels,
fosca i sense lluna.

Quan surt el sol,
la negror s'oblida.
I en contemplar els blaus,
un poeta somia.

El procés d’enfosquir

Camins hi ha al cel

que dibuixen els estels

per passejar-hi la mirada

i perdre’s pel seu mapa.

El procés d’enfosquir

s’inicia amb la presència

d’una llum intensa

que destaca al blau marí.

I veiem o no la lluna

eclipsant aquella via

que lluita i ens crida

per abduir-nos fins demà.

En tancar les parpelles

després de reposar-hi els ulls

guardem la imatge arxivada

a la pantalla interna de llum.

Alhora, el silenci de la nit,

el cap fos amb el coixí

i la suau dolçor del llit,

ens conviden a dormir.

Es fan camins

Es fan camins


Es fan camins de nit al cel,
són els que inventen els estels
per convidar-te a volar.

Són camins flonjos de l'aire
i cada fita és una llum
que il·lumina tots els racons
d'un laberint extern i fosc.

Cada rosa que neix

El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna i els estels
cada nit il·luminen
cada rosa que neix.