dijous, 15 d’octubre de 2009

Llumeneta voladora

Una nit d'estels i lluna
vaig veure una llum brillant
abruptament giragonsant
pel damunt dels nostres caps.
*
-Llumeneta voladora,
has trobat un lloc de pas,
t'enlaires a les palmeres,
t'enlaires cap a dalt!-
*
Era una cuca de llum
que competia sota el cel
amb el titil·lar d'algun estel
en atraure de nit la lluna.
*
**
***

2 comentaris:

Clidice ha dit...

fa molts anys que no veig cuques de llum, si més no tu me les has recordades :)

poesiaula ha dit...

jo crec que les espantem...