Floriran en primavera

Fred tallant de bon matí,

cel brillant de llum immensa.

La neu de la nit,

el gel sobre la terra,

les hores de l'hivern

floriran en primavera...






***

Fi fred

Foto: tardor als Ports

Queda enrere el sol d'estiu

i les brises vora mar.

Els grocs dels camps de blat,

les tempestes de la tarda

i els dies clars, llargs i vius.

Queda enrere la calor

i ens arriba com una gran abraçada,

com un tsunami inevitable,

com un fet que ens aclapara

aquest fi fred de la tardor.

Fred blanc brillant de l'albada,

delicat i sense entitat de bon matí

absent quasi a migdia,

revifat quan marxa el sol

i amb plenitud quan es fa fosc.

El fi fred de la tardor.

Flocs de neu

Flocs de neu,


catifa blanca.


Fred arreu,


merenga i nata.





Febrer ens gela


cada bri d'herba,


l'hivern celebra


ai!, una gran festa.





Estels de gel


als flocs dissenya


i al vent deté


una boira espesa.

Entre els flocs i el fred

Ja no sabem

si és la nevada

o l'ametller

de florida blanca;

és, però, la visió més clara

que ens rep en sortir de casa.

I cap al vespre,

matisos de rosat

als pètals de l'arbre

i als núvols de marbre.

Remors de colors

tènues del febrer

que acluca l'hivern

entre els flocs i el fred.

***

I cors als vidres...

Flocs de neu,
catifa blanca.
Fred arreu
merenga i nata.

Febrer ens gela
cada bri d'herba,
l'hivern celebra
una gran festa.

Estels de gel
als flocs dissenya
i el vent deté
una boira espesa.

Dies eterns
a casa entren.
Tels visibles
per traçar amb l'índex
mots efímers
i cors als vidres...

Revifa el fred

Revifa el fred,

ens gela l'aire.


Gemega, disfressat de vent,

entre la grisor dels arbres.


Resseca pells,

trenca hàbits,

signa alés,

omple sepulcres,

envernissa nits

amb pinzells roïns

per robar vida als hàlits.





Et retè al llit,

et nega sons càlids,

et toca els ulls amb els dits,

no vol que els obris.

Dóna llum als somnis.

...

-Seguiu dormint,


fillets,


que el camp és gel


i la vida, iceberg-



...

Continua viu el fred

Continua viu el fred,
ens emblanquina les albades,
fa del blau al cel un paradís
que ens convida a esquivar ombres.

Rigoroses condicions
ens regala enguany febrer;
copioses són les nevades
a terres de poca alçada.

I revisem mentalment
estadístiques del temps
per acabar, com sempre, dient
que aquest any és llarg l'hivern.

N'abusem de les flassades,
calefaccions i fumarades,
que s'ha de cremar la llenya
fruït de les últimes ventades.

Molt savi és l'oratge,
que combina condicions
per equilibrar els paisatges.

Continua viu el fred,
fins que una bafarada sahariana
ens durà al nostre indret la calorada.

h

La natura reneix

Quan els Reis


han retornat a llurs palaus


i a les muntanyes hi ha allaus.







Quan l'hivern carrega fred


i una càlida ventolera anuncia


que arribarà un dia la primavera.







Quan la llum diürna


ja ens enlluerna


i les nits llueixen estrelles.







Quan l'any porta marxeta,


quan l'estiu és un projecte


i omplim de somnis la maleta...







Quan tot això succeeix,


la natura reneix


i se'ns carreguen les hores d'energies!

Dies freds

Arribaran dies freds de llum escasa,
seran hores difícils. Per valorar el sol
més desitjat que sovint s'amaga,
que aviat es posa a l'horitzó i marxa.

I regnaran les nits més llargues,
les hores fosques, amb estels, seran protagonistes
de l'inici d'un hivern gèlid i fred,
i ens col·locaran de cop a recer del cel.

Recordarem els estius càlids
i els banys a la platja amb brisa de ponent,
i aquella espera a l'aeroport
sabent que ens esperen, a dalt, els núvols i el sol.

I els els llibres, i els poemes,
i els diccionaris, i les llibretes
i el llenguatge i tots els mots
ens definiran mil sensacions,
totes les aventures
i les belleses d'aquest món.

Desitjarem hores de mil minuts
i ulleres tensores de les parpelles
per tenir visions il·limitades
i fruir d'històries il·lustrades. O relats.

El fred a casa

Ja tenim el fred a casa,
escombra amb el vent
nit, matí, migdia i tarda.

Renova els camps,
despulla els arbres,
momifica els nostres paisatges.

Ens diu, en la llengua del temps,
la que interpreta amb la llum el cel:

-Obriu els porticons,
tanqueu-hi les portes,
enceneu a la llar
la flama i el foc,
que l'hivern és a prop
i la vida un tresor
que a redós del caliu nia.

Ens ronda l'hivern

Solemne,
explícitament matinera la llum;
el vent, anunciat.

Real el fred
que semblava caducat.

Núvols de pas
que s'emporten pluja enllà.

Encara ens ronda l'hivern
per pintar de blanc els cims,
cremar les restes de llenya
i lluir jaquetes, xals i abrics.

Lluna plena

Nit serena de gener
cel negre amb lluna plena;
disc de llum que hi navega,
disc daurat de l'univers.


Nit serena de gener,
cel negre amb lluna plena;
fa més fosc el seu entorn
i em demana aquest poema.


Per lluir de nit la llum del sol,
per embellir les hores més fredes,
per daurar la neu i el gebre
ha sortit avui la lluna plena.

Blau cel

Cel blau cel,
seré sol seré,
llum a dojo,
fred d'hivern.


Dia nítid,
dia clar
que ens empeny
temps enllà...

No us queixeu

La tardor en duu gelades,
ha esvaït de cop l'estiu
ens refreda camps i pobles
i ens tanca prompte al niu.

A tranques i barranques
sortim a buscar el gra,
que si ara badem gaire
ens podríem congelar.

Així parlen els ocells,
així piulen pels boscos.
S'amaguen esporuguits
i espantats, pobrets van dient:

-No us queixeu amics humans,
que vosaltres teniu llenya,
sabeu encendre el foc
i anar de nit a la taberna.

Ha caigut

Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...

I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.

Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.

Dia fred

S'aixeca el dia fred:
esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,
capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.

Dorm el fred

Dorm el fred,
tot l'estiu descansa
fins que la calor
marxa de vacances.

I quan el fred desperta
arriba l'alternança:
mocador al coll i màniga llarga,
encostipats, mocs al nas,
la revolució dels colors al camp
i molta anyorança.

Fulles en transformació constant,
el roig a algunes branques,
tots els grocs i molts torrats
reben el fred quan se'ns atansa.

Quina harmonia de colors
si la pigmentació de tardor esclata!

Quanta varietat de llums a un cel d'or i plata
quan el sol declina i la nit arreu s'escampa!

*

Benvingut fred

Ens envaeix el fred sense embranzides,
és un fluir constant
que la radio anuncia
i qualsevol dia arriba.

Lleu, abrupte, generós, contundent,
benvingut fred.

Avança el temps

Avança el temps, fa dreçera,
ens empeny la primavera,
ens catapulta amb dolçor
cap els dies de més calor.

I oblidem el fred d'hivern,
les albades congelades,
les serralades totes blanques
i aquelles nits de gran foscor.

Primer de març

Es respira primavera

aquest primer de març,

que ens bateja amb caloreta

sota un cel assolellat.

Deixa enrere el fred

fugint del hivern,

neixen els espàrrecs

floreixen els fruiters.

Ensumem el romaní,

dels boscos amb delí,

i busquem de nit la lluna

que ens ve a beneir.