ens gela l'aire.
Gemega, disfressat de vent,
entre la grisor dels arbres.
Resseca pells,
trenca hàbits,
signa alés,
omple sepulcres,
envernissa nits
amb pinzells roïns
per robar vida als hàlits.
Et retè al llit,
et nega sons càlids,
et toca els ulls amb els dits,
no vol que els obris.
Dóna llum als somnis.
...
-Seguiu dormint,
fillets,
que el camp és gel
i la vida, iceberg-
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada