dissabte, 13 de febrer de 2010

Regaleu-me flors





No tenim pas permís
per engolir eternament la vida,
no podrem seguir sempre
contemplant aquest món.

Cal, per això,
endinsar-nos al temps
que per present és nostre
i no deixar per a un altre dia
les feines que ens pertoquen,
doncs ignorem el moment
del clau cojuntural punt final.

Regaleu-me flors
encara en vida,
que les vull ensumar
i explicar-vos amb mots
com m'agrada la florida.

Fer el poema més clar
amb la rima ben polida
i els versos sonors
a quatre estrofes sentides.

Dient que aquest pom
té una vida amb eixida
per la porta de la mort
i que reviurà sent record.

Que recull cada pètal
la natura exquisida
i que els verds del voltant
son l'esclat de la vida.

Regaleu-me flors
encara en vida!

6 comentaris:

Arare ha dit...

Naturalment! en vida!

Ostres, cada dia et superes, IBM!!!

Tu no ho saps perquè et falla la memòria, però tal dia com avui de l'any 1975 vam anar a un concert de música contemporània al Palau.

Ahhhh, que com me'n recordo? (tinc les meves fonts) ;)

Bon diumenge!

poesiaula ha dit...

Bon diumenge, dius, Arare? Si encara hem de passar dissabte!
Abans d'escriure les meves memòries, et demanaré audiència. Ets un arxiu amb genolls! (A què això no t'ho havia dit mai ningú...)
IBM

Carme ha dit...

Doncs, te'n regalo un ramet de la collida del meu jardí.

poesiaula ha dit...

Gràcies, Carme!
M'agrada el teu ramet.
No es pansiran les flors;
quedaran aquí, al blog.

Arare ha dit...

jajaja, volia dir dissabte, IBM!!!

poesiaula ha dit...

ah, ah... ara ja, diumenge!