Olga, tal vegada recòrrer els tòpics ens permeten viure amb un cert equilibri, i ens alliberen de certs vertígens... Ens hem de protegir! Després de llegir el teu poètic i punyent apunt d'avui, m'ha "sortit" el poema "Regaleu-me les flors", que acabo de penjar aquí dalt. Gràcies i abraçades.
+578.jpg)
2 comentaris:
Que la vida és un somni ja és clàssic, i una veritat com una catedral.
Una abraçada.
Olga, tal vegada recòrrer els tòpics ens permeten viure amb un cert equilibri, i ens alliberen de certs vertígens... Ens hem de protegir!
Després de llegir el teu poètic i punyent apunt d'avui, m'ha "sortit" el poema "Regaleu-me les flors", que acabo de penjar aquí dalt.
Gràcies i abraçades.
Isabel
Publica un comentari a l'entrada