Ombres ben dibuixades

S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.


A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.

Vent de tardor

Vent explícitament àgil,
tàcitament silenciós
que, d'acord amb els arbres,
eleva pels aires
remolins de colors.

Bufa pacient,
sol·lícit i fràgil;
aixopluga tardors
i ens bressola els mots.
Vectorial, orbita esfèric
en trajectòries variables,
flexibles, canviants...
Serà que els núvols tenen tos?

Bufa un vent

Foto: Madagascar

Bufa un vent
que espanta les fulles,
despentina natures
i flueix en remolins.

Aixeca papers
remou les aigües,
fa soroll per les finestres
i empeny olors aliens.

Tanca alegries
a la presó de la por.

Remena paisatges,
esfuma harmonies,
esvaeix colors,
anuncia tempesta
amb coneguda remor...



***

Bufa aquell vent

Foto: una duna de Mauritània modelada pel vent.

Bufa aquell vent
que ens porta fred,
que aixeca onades,
que mou els núvols,
que balla amb arbres,
que silva fi,
que levita pols
que voleia els diaris
que desprèn pètals
que neteja el món
i ens despentina.

S'enduu lluny
paraules dites,
esvaeix imatges,
esculpeix relleus,
escombra sorra,
empeny les dunes,
acarona el sol
i ens despentina.




Bufa aquell vent
que modela els mots,
que em regala idees
que fica al poema sons
i ens despentina.



Bufa aquell vent.

Misteriós l'orígen,
gran recorregut,
saviesa harmònica
amb que la primavera
pentina avui l'entorn
i ens despentina.





***

El vent de març

Tot s'ho emporta pel davant

el vent que bufa al mes de març.



Els pètals dels arbres en flor,

les puces- saltimbanquis del gos,

el desig de l'aligot d'emprendre el vol,

les espurnes de qualsevol foc, el foc,

i als carrers i a les places, la pols.



La neu, la sorra, la terra, la roba, els mots,

els sostres, els arbres, les cases, els cors,

globus, papers, pancartes, núvols i avions,

perruques, bufandes, barrets, mitjons,

cartells, anuncis, totxanes, mapes del món,

llibretes, fantasmes, onades, vaixells,

les pluges, tempestes i el fred del hivern.

S'anuncia la tempesta

Un cel espès i dens
s'omple de gris i violeta,
ja comença a tronar
la tarda és de tempesta.

Tanquem portes i finestres,
s'aixeca un vent fred i negre,
la pluja es fa esperar,
les branques no paren de ballar.

Minva la llum,
s'escurça avui el dia
i ens regala el temps d'estiu
un vespre de foscor i tenebres.

Llisquem pel temps

Llisquem pel temps
com la pluja pel nenúfar
i pel baladre aïllat el vent.

Anem, anem, anem
amb ritme secret.

Les nostres petjades ens acompanyen.

Les magranes, esberlades

Les magranes, esberlades.
Les fulles grogues dels arbres pertinents
aterrant al ritme que marca el vent.

I els caquis madurant,
i les últimes figues trencant la pell,
i els codonys i les pomes
daurant-se al sol de l'octubre...

S'estimben les fulles

S'estimben les fulles,

les despenya el vent,

onegen herbes i canyes,

la tardor se sent.

Les vinyes són garlandes

d'or vell i foc ardent.

Balla el sol al capvespre:

és la dansa de tancar

a la capsa fosca de la nit

els colors de la natura

fins que els tregui l'endemà

l'albada a pasturar.

I sortiran escampats pel camp

el cel i les muntanyes, pel mar,

les illes i les obagues i les solanes,

i derivaran cada dia poc a poc

cap el torrat iridiscent més poderós

amb que signa el seu quadre la tardor.

Vent de tardor

Està entrant per la finestra,
s'expandeix arreu de cop.

És un vent lleu i frescot
que ens envia la tardor
precedit pel ruixat amb tempesta.

Refresca l'aire de matinada
i farà sortir al carrer la gent
avui ja molt més abrigada.

Ens abraça la tardor

Ens abraça la tardor,

ens regala llum cansada

entre remolins i ventades,

fum i roig de llenya i foc,

i el farcit gloriós del rebost…

Poesia és l'alè

Poesia és l'alè que formata els mots,

és la fulla de l'arbre que cau,

és el vent que indiscret la mou,

és la llamborda que et fa saltar

quan t'encantes i la veus volar,

és la indiscreció mental de debó,

és arxiu, color i sensació,

és el fluir i la condensació...

Òrbites de tardor

Tremolen les fulles,

el fred les marceix,

el vent les espanta,

l’arbre les retè.

La tardor les bressola,

helicoïdalment van caient

-són òrbites sota el cel-,

el fang les acopla.

Esmicola el temps cada fulla

mentre li cau a sobre la pluja.

I queda al terra la millor catifa:

seu de la mort, cau de la vida.

Fulles

Eleva el llorer branques i fulles,
verticals puntes al cel;
verd frondós
prenent el sol
i oferint ombra.

Sols les fulles grogues
miren cap a terra:
van caient
al ritme del vent.
(Les ha matat la vida).

Un matí clar

Perden ses fulles les acàcies.
Volen grogues al vent
amorosint un terra urbà
fet d'asfalt i fred d'hivern.

I el cel blau d'un matí clar
posa llum a l'espectacle.

Fruir

Fruir

Fruir d’un cop de vent
quan la tardor es fa omnipresent.

Saltar pels tolls de fang,
passejar un cistell molt gran
per omplir-lo de bolets,
contemplar el cel fins el tard
per fugir de les tempestes...

Fer del bosc nostre palau,
cantar i ballar amb les teranyines,
trepitjar amb delí la molsa,
sentir el vol d’un trencapinyes.