dimecres, 7 d’octubre de 2009

És la tardor





És la tardor estació taronja.


Taronja de taronges,
de caquis i mandarines,
de moniatos i carbasses,
de tertúlies i alegries,
de lluna gran
i vinyes adormides.

De fulles mortes.
De nits llargues vora el foc,
taronja de magrana esberlada
i del sol que fuig a mitja tarda.

De gita de bruixa
de cirereta d'arboç que ja madura.
De pinetell, d'ou de reig,
de camagrocs i rovellons al cistell.
De remenat amb dos rovells,
de sobretaula al Montseny
endevinant, rere els vidres,
un bosc de castanyers.

Taronja d'una tarta-tatin de figues
amb moscatell de la Marina en copa fina,
de formatge amb confitura espesa de codony,
taronja de l'hora incerta d'entrellums,
de la saviesa amb certidumbre i dubtes,
taronja de barreja.

Una pinzelada vermella
i quatre groguenques.
Taronja.



***

Ets la vida

Habites la primera llum de l'alba,
el vent que s'endú la primera fulla,
habites l'amanita més verinosa,
habites el cor d'una tardor mandrosa.

Hi vius. Pintant de carbassa els vespres,
de vi novell les estovalles blanques,
de gris rata els núvols que ens amenacen,
de rosa suau el camí i les esperances.

Ets sol,
ets bosc,
estel i lluna.
Ets aroma i granet de móra.
Ets pollastre amb rovellons.
Ets la vida al teu entorn.
Te la regalen les mirades i els mots.
Ets tot.

***