dimecres, 7 d’octubre de 2009

És la tardor





És la tardor estació taronja.


Taronja de taronges,
de caquis i mandarines,
de moniatos i carbasses,
de tertúlies i alegries,
de lluna gran
i vinyes adormides.

De fulles mortes.
De nits llargues vora el foc,
taronja de magrana esberlada
i del sol que fuig a mitja tarda.

De gita de bruixa
de cirereta d'arboç que ja madura.
De pinetell, d'ou de reig,
de camagrocs i rovellons al cistell.
De remenat amb dos rovells,
de sobretaula al Montseny
endevinant, rere els vidres,
un bosc de castanyers.

Taronja d'una tarta-tatin de figues
amb moscatell de la Marina en copa fina,
de formatge amb confitura espesa de codony,
taronja de l'hora incerta d'entrellums,
de la saviesa amb certidumbre i dubtes,
taronja de barreja.

Una pinzelada vermella
i quatre groguenques.
Taronja.



***

3 comentaris:

Arare ha dit...

taronja de diumenge al matí... ho he dit moltes vegades, el taronja és el meu color dels diumenges al matí.

He de tastar el moscatell de la Marina!!!

USD ha dit...

avui he penjat les teves portes tibetanes; algunes

poesiaula ha dit...

Arare, tu també pintes el que vius... és una gràcia!

USD, vistes! són portes que em transporten...