Núvols a capes

Núvols a capes,
gris, blau i blanc,
i a sobre del mar
tots els rosats.

Són jocs dels raigs,
són matins normals,
són la millor excusa
per mirar a dalt.

I veure un cel
emocionant,
ple de matisos
i llums canviants.

La natura viva
ens va envoltant,
cal mirar-la sempre,

tenirla a mà
i fer-li un poema
per recitar.

La foscor ha reeixit

S'ha fet de nit.
La foscor ha reeixit
quan arriba el torn dels somnis.

Cal rentar-se bé les dents,
i posar-se amb rapidesa el pijama
per entrar feliç al llit
dient adéu a un dia que s'acaba.

I esperar que la lluna
regni al cel
i entri feta llum per la finestra
per bressolar-nos la son
amb l'harmonia de l'univers
i la dolçor nocturna més excelsa.

Circ al cel

Circ al cel:
pluja d'estels,
aurora boreal
satèl·lit orbital
l'arc de Sant Martí,
un sol rabiut de tempesta,
núvols disfressats de festa,
blau serè nítid i ple,
gris esfosquit,
negre, negre
vespre mel
blanc

brut,
circ,
tel,
cel

és.

Gran foscor

Gran foscor
que emmarca un planeta.
Llum brillant gràcies al negre.




*

Al record, la dolçor

L'antesala de la nit
pinta el cel de rosa i gris,
el capvespre ha tenyit
els núvols de seda i llum.

I se'ns ha enganxat al nas el fum
i al record la dolçor de cada calçot
diluïda a aquella salsa d'exquisida amalgama,
i a la mirada la saba que amb la flama supurava,
i la llenya impulsiva de l'alzina
i la fumarola que ens fumava a caprici de cada ventada...


*

Va i ve

Plom, acer, reflex
s'emmiralla a l'aigua el cel.

Va i ve,
el mar no s'està quiet
i fa surar la llum que veig.

Enfosquint

Ha marxat el sol
deixant al cel un blau intens
extens, profund, immens...


Decantat, Venus llueix,
i d'immediat la Lluna creixent,
lluminosa i prima i nítida apareix
perfilada i definida i clara i fluorescent.

I Júpiter a la vora, la decora.

Del rosa al blanc

Del rosa al blanc
els núvols d'un capvespre
que volen copsar l'última llum
d'un sol que ja s'amaga,
d'un dia que s'acaba,
d'unes hores d'aire lliure.

Es difuminen poc a poc
mentre el blau deriva a fosc
i la lluna creixent
daurarà aviat un tros de cel.

I és que el juliol
ens regala colors
per embellir tots els ambients
a qualsevol hora de dia.

El cel és llum

La diplademia creix

El cel és llum,
les flors aroma:
el gessamí trepa amunt,
el cant d'un ocell sona.


Presideix el llorer,
l'hibiscus floreix,
la gespa armonitza,
la diplademia creix.

Nit d'etiqueta

Nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.

*

Quan comença la lluna

a aparèixer.

Quan surt el primer estel

lluminós i fidel.

Quan el dia perd entitat

i amaga l'últim raig solar.

*

És llavors quan s'estrena

la nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.


*

Tèrbol, fumat

Tèrbol, fumat,

com una teranyina.

Fosc, tapat,

sembla un au de rapinya

acorralant una rata espantada.

Com un matalàs vell de llana,

cataracta mineral,

boira celestial entre bruta i blanca.

*

S'ha menjat els raigs

ha engolit la llum,

el cel ha devorat el sol.

Ja és un astre esporuguit,

el dia ha nascut trist.

Tan sols l'entusiasme d'un ruixat,

les gotes braves d'una pluja esperada,

tan sols un núvol generós

ens retornarà el somriure, l'alegria de viure.

Tan sols.

*

Efímera

Efímera

Efímera, matinera i efímera.

Color, ales i vol.

Mira les herbes i les flors primeres

sota un cel de blaus i sol

que anuncia primavera.

*

El sol al cel

El sol al cel
hi posa llum de dia,
i de nit cada estel
un punt de poesia.

I la lluna ens l'aproxima.

*

Cinc cèntims

Petita i callada,
fang a les soles,
i el cel als ulls
caminava cap al camp.

Agafà un enciam
i deixà allà, al forat,
cinc cèntims i un salt.

Record

Duc encara al nas
el record intens de la resina,
la humitat del fang
i la molsa amb les pinyes.

*
I la presència encara indecisa
de la tardor a la vegetació:
alguna branca enrogida,
fulles torrades sense futur,
el contrast de sa limitada vida
amb el verd intens dels avets.


*
I un cel blau amb algun núvol
per emmarcar els raigs de sol
que fan esclatar els rovellons
al sòl màgic del bosc.

*

Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negre nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.

Llum

Ha caigut un raig de llum

sobre el toll d'aigua clara

i s’hi ha emmirallat

amb el cel blau de tarda.

Arribarà la tardor

L'espai enfosqueix,
la llum s'entrompeça,
som al final de l'estiu.

És anunciada sorpresa
que cada any esdevé
amb suau lleugeresa.

El calendari ho expressa
des del seu vell arxiu
fet de temps i saviesa
sobre el Cel i la Terra.

Arribarà la tardor
carregada d'enyor,
i hores per omplir
el cistell al bosc.

L'alzina surera

Tronc revestit amb suro verge,
paret ideal per a l'heura antiga
que s'hi enfila buscant veure el cel
a un laberint de branques i fulles.

Té una capçada l'alzina surera
que és punta fina de coixinera,
i garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.

Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.

I quan la nit s’apodera del firmament
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.

Es fan camins

Es fan camins


Es fan camins de nit al cel,
són els que inventen els estels
per convidar-te a volar.

Són camins flonjos de l'aire
i cada fita és una llum
que il·lumina tots els racons
d'un laberint extern i fosc.