divendres, 29 d’octubre de 2010

Castanyada

En caure del castanyer
s'arreceren les castanyes
entre la molsa i les pedres
fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló
amb les falgueres i les herbes
entre la humitat de l'estació
posen tocs de distinció
a un art efímer en vies d'extinció,
que la gana, el fred i la gran festa de tardor
han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,
esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***