La nit?

La nit?

És el far dels poetes, 

el racó fosc de les lletres, 

l'amagatall dels somnis,

és el pou sense fons dels desigs... 

La nit!

Mar blau marí,

cel plagat de brillants,

horitzó extraordinari,

ombres a caprici

d'un vent que ja vol dormir.

Poema de la nit

Extrema la foscor que cau sobre la terra,
punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella
i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Viatgem de nit

Viatgem de nit
al món dels somnis.
El tren és el llit,
la via el desig.

L'estació és la son.
I si un malson t'ataca,
has d'obrir els ulls
i mirar la lluna blanca.