dilluns, 27 d’abril de 2009

I la tarda

I la tarda d'aire fresc
ens duu amb basarda
l'anyorança d'una becaina
a l'ombra d'un roure immens.

I el record d'infantesa
guardat al cor amb nitidesa
que condensa els colors de l'estiu
al fons d'un pou d'aigua fresca
sota les branques de la figuera.

Sant Pau


Llueixen uns verds nets i brillants
els arbustos i les plantes dels parterres.
La flaire dolça que es desprèn
de la florida en cascada dels arbres
guia el passeig pel recinte modernista i laberíntic.

Reflexen el sol duplicant la llum les rajoles esmaltades
i així les cúpules atorguen aquell to oriental
que caracteritza als vells edificis modernistes
de maons vermells que han superat totes les crisis.

Ciutat petita a la gran urbs,
amb vida interna de molta intensitat.
Llarga existència i versatilitat,
transformació, futur existencial,
llarg trajecte entre passat i esdevenir
que circula pels carrers
i ensuma l'aroma dels jardins.

***

Rosats

Tots els rosats
han pintat el cel
quan inaugurava llum l'albada.


I els núvols més blancs
amb rapidesa hi navegaven
mentre el blau als roses espantava.


A poc a poc
anava aixecant-se el sol
i esdevenia rei per tot el dia.


I en igualar-se el cel,
quedarà blavós fins a migdia
a la tarda serà espès
i mural, acolorit variat, excels
esfèricament pintat al vespre.




Bufa aquell vent


Foto: una duna de Mauritània modelada pel vent.





Bufa aquell vent
que ens porta fred,
que aixeca onades,
que mou els núvols,
que balla amb arbres,
que silva fi,
que levita pols
que voleia els diaris
que desprèn pètals
que neteja el món
i ens despentina.

S'enduu lluny
paraules dites,
esvaeix imatges,
esculpeix relleus,
escombra sorra,
empeny les dunes,
acarona el sol
i ens despentina.




Bufa aquell vent
que modela els mots,
que em regala idees
que fica al poema sons
i ens despentina.



Bufa aquell vent.

Misteriós l'orígen,
gran recorregut,
saviesa harmònica
amb que la primavera
pentina avui l'entorn
i ens despentina.





***