dilluns, 27 d’abril de 2009

Sant Pau


Llueixen uns verds nets i brillants
els arbustos i les plantes dels parterres.
La flaire dolça que es desprèn
de la florida en cascada dels arbres
guia el passeig pel recinte modernista i laberíntic.

Reflexen el sol duplicant la llum les rajoles esmaltades
i així les cúpules atorguen aquell to oriental
que caracteritza als vells edificis modernistes
de maons vermells que han superat totes les crisis.

Ciutat petita a la gran urbs,
amb vida interna de molta intensitat.
Llarga existència i versatilitat,
transformació, futur existencial,
llarg trajecte entre passat i esdevenir
que circula pels carrers
i ensuma l'aroma dels jardins.

***