Desert blanc

Foto: desert blanc. Egipte

Desert blanc

de llum canviant

i hores mortes

enmarcant aquest capvespre.

Ombres constants

davant l'esguard.

Arxivar-les al disc central

de les imatges importants

per tenir-les sempre a mà

i retenir-les en pantalla.

Que tinguin sempre entitat,

que desprenguin llum d'un dia,

que ens pintin de grocs, blancs i rosats

els grisos d'austeritat.

j

Que ens expliquin l'entrellat,

m

com reviuen dins del cap

n

els arxius lluminosos i visuals

j

que signen els nostres bons temps passats.

j

***

És hora

Compartint espai i temps

Sol de llum daurada
-fa el ronso i no acaba de marxar-,
i lluna plena sobirana
-ha sortit, és ufana esfera blanca-
superposen simultànea presència
a aquest immens cel.

El sol, cap a l'oest
i la lluna és a l'est.

Dues llums: una càlida,
l'altra freda...




***

Rosat al cel

Foto: la serralada del Cadí des de Músser (Cerdanya)


Rosat al cel i als cims,
capvespre tènue de calma i llum difusa
que aviat ens farà només contemplar la lluna.

Serà record la serralada
i cada bosc un lloc fosc;
tan sols el cel tindrà entitat
per enfocar nostra mirada.

De la tarda a la nit

Foto: illa de Mazzorbo (Venecia)

Quan la tarda enfila un passeig de llum
i les hores llisquen suaus,
quan s'endevina ja el capvespre
amb incipients volums
que pinten de rosats al cel un bell espectre.

Quan el dia s'ha fet còmplice del sol
per madurar el temps, la vida i els éssers.
Quan al llindar del ball terrestre
tanquem l'escenari d'un dia ja finit.

Comença un nou projecte:
el trencaclosques que la nit
ens regala tan sovint
-cada dia una vegada-
fet de peces d'un astrònom arquitecte
a un cel que lentament va enfosquint.

Nebuloses, constel·lacions,
pluges estivals d'estels,
planetes, la lluna, cometes, satèl·lits
i tota la magnificència de l'Univers.

El marc sublim pel dolç insomni
farcit de màgia i encantaments,
vols de bruixes amb les escombres,
velles històries cau de misteris
i aquells mots d'embarbussaments
que serveixen per fer encanteris.


***

Serena és la tarda

Serena és la tarda
amb taques al cel
que naveguen àgils,
són núvols lleugers.

No eclipsen el sol,
no tapen els raigs,
dansen els núvols
pel blau imponent.

Mentre juguen amb el vent
arriba l'hora del capvespre
i, com si tingués un rellotge,
s'amaga el sol lent i discret
tenyint de colors l'horitzó
fins que la nit caramelitza el món.


***

Al record, la dolçor

L'antesala de la nit
pinta el cel de rosa i gris,
el capvespre ha tenyit
els núvols de seda i llum.

I se'ns ha enganxat al nas el fum
i al record la dolçor de cada calçot
diluïda a aquella salsa d'exquisida amalgama,
i a la mirada la saba que amb la flama supurava,
i la llenya impulsiva de l'alzina
i la fumarola que ens fumava a caprici de cada ventada...


*

Del rosa al blanc

Del rosa al blanc
els núvols d'un capvespre
que volen copsar l'última llum
d'un sol que ja s'amaga,
d'un dia que s'acaba,
d'unes hores d'aire lliure.

Es difuminen poc a poc
mentre el blau deriva a fosc
i la lluna creixent
daurarà aviat un tros de cel.

I és que el juliol
ens regala colors
per embellir tots els ambients
a qualsevol hora de dia.

Nit d'etiqueta

Nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.

*

Quan comença la lluna

a aparèixer.

Quan surt el primer estel

lluminós i fidel.

Quan el dia perd entitat

i amaga l'últim raig solar.

*

És llavors quan s'estrena

la nit d'etiqueta

a un cel exquisit

que cada capvespre

llueix infinit.


*

L'últim raig del sol

Mandrós és l'últim raig de sol,
juga amb les roselles,
s'amaga rere el blat.

Tenyeix el cel d'un suau rosat
mentre rep el primer estel.

I tot sembla transparent,
mandrós és l'últim raig de sol.