dimarts, 3 de novembre de 2009

Per l'escala de cargol

Per l'escala de cargol
va pujant lenta la vida
mentre la llum regna al dia.


I de nit,
quan s'amaga el sol,
l'activitat global declina.


Així és, com una molla
que s'arronsa i s'estira.


El vent mou

Sol·lícit, el vent mou
fulles i branques,
frega l'ampit de la finestra
s'estimba ferotge contra els vidres
i travessa les cruïlles d'altres temps.

Fa volar pel cel
bruixes amb escombres,
fades d'ales de gel,
núvols de nata i llet
poc visibles amb llum de dia,
evidents quan el sol és fugisser
i s'inaugura el capvespre.

I ja, de nit
s'atura el vent
i la lluna il·lumina
als éssers de màgia.



L'esfera

L'esfera que bota
és una pilota.

L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.

L'esfera que puja
és un globus que juga.

L'esfera de casa...
La Terra? és massa!

L'esfera que es mou
és la closca de nou.

M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!

Ombres ben dibuixades

S'estrena avui un dimarts
d'ombres ben dibuixades,
els raigs de sol més prepotents
i un blau celestial omnipresent.


A recer de la tardor,
cauen fulles, fan estora,
i el carrer és un passeig
de vent i gent que roda.