divendres, 7 de març de 2008

Núvols

(Ho sento, avui toca això)


És la llum difusa
d'un matí ennuvolat,
ens priva de les ombres
a que ens havíem acostumat.
*
Manquen els raigs directes,
manca el sol més radiant,
queda avui tamisat
pels núvols de gris sedàs.
*
No ens enlluerna cap tros de cel,
ens aclapara el fred
i la tristor del dia ens empeny
a considerar certs fets.
*
Pensarem sobre l'hivern,
en els que viuen al carrer,
en la gent que sense aixopluc
patirà aquesta nit la glaçada,
en els fills de la pobresa,
en els orfes de la fortuna,
en els que naufraguen als oceans,
en els que gaudeixen humiliant,
en els que refusen les cultures,
en els cafres repugnants
que es disfressen de demòcrates,
en els miserables
que extrapolen veritats,
en els camps de refugiats
plens dels mateixos fins a dalt,
en la justícia dinerària,
en les víctimes de la veu reaccionària,
en els que viuen al llindar de la misèria,
en aquells que no poden fruir
de la sapiència necessària.
*
I trobem a faltar
aquell sol directe
per a fer ombres xineses,
per a jugar amb els reflexes.
*
I trobem a faltar
la cultura a l'abast
de tots els maltractats.
*