dijous, 23 d’octubre de 2008

Ha caigut

Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...

I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.

Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.




Les ventades són lleugeres


Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.

Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.

I si plou, ai!,
com rellisquen!

Dia fred


S'aixeca el dia fred:

esborra un estiu extemporani.

Amaga rostres,

capgira el gest,
solemne regna
temps enllà,
serà monarca de l'endemà.

I la nit es resisteix,
no vol marxar,
queda enganxada a una matinada
enfosquida al cel
que imposa el fred a cada pell.