Petita cançó de tardor, amb castanyes i olor

Les castanyes fan olor
si les torres, si les torres,
les castanyes fan olor
si les torres dins del foc.


Te les menges, te les menges
les castanyes de tardor,
te les menges, te les menges
mentre cantes la cançó.

Juguen els núvols

Foto: a un racó del Tibet




Juguen els núvols al cel,
viuen dies i dies d'oci
i ballen cofois amb el vent.

Fan formes,
es mouen i volen,
s'alcen i baixen,
canten mantres als raigs de sol,
a la lluna variable i nocturna,
al fugir sobtat de la gent
quan les gotes gruixudes són pluja,
als vidres que fan dibuixar formes a l'aigua,
a l'arc iris llunyà,
a l'horitzó que reclama atenció
i als rossinyols, ceps i rovellons
que ens regalarà enguany la tardor.


***

És octubre un espai

Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest

És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.

I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.

I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.

I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat d'aquella muntanya...

És octubre un espai.

Som al temps de les carbasses

Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda

Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.


De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.

De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.

Som al temps de les carbasses,

dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.




*****

La tardor s'ha fet poema (segona part)

Clicant aquí podeu trobar la primera part

Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)

La tardor s'ha fer poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.


La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.


La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.

D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.


***

Flotaven les flors

Flotaven les flors
i era primavera,
flotava sa flaire
per tota l'atmosfera.

Eren altres temps.
Rebem ara una tardor
sense crescudes ni flors,
que la natura comença
a donar al camp repós.

És un somni la tardor

És un somni la tardor,
es disfressa d'or i coure
i tramita entre boires
la crescuda de foscors.


Duu llum a les memòries,
hi emmagatzema sol d'estiu
i endreça nous projectes
entre esperances i enyors.


Ens coloca els peus a terra,
ens treu la sorra de entre els dits,
ens fa calçar mitjons i botes
per anar a buscar pinetells, rovellons i ceps.


És un somni la tardor
que ens regala tardas tristes
gotes d'aigua rere els vidres
i aventures noves dins els llibres.


És un somni la tardor.

Festa de tardor. Poema de Castanyada

La carbassa ens fa ganyotes,

i mira les castanyes torrant-se al foc,

ens atipem amb els moniatos

i els panellets esperen torn.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor.

Ens esperen nits de foscor

i ens esperen dies gèlids

i ens esperen les nevades

i ens esperen mesos freds.

Les collites són guardades

i fem la festa de tardor

mentre a l'altre banda del món

la primavera ja ha dut

hores de sol i l'esclat de les florides.

Les ventades són lleugeres

Les ventades són lleugeres,
gairebé no s'aprecien;
el brogit del trànsit matiner
i les presses de la vida
les minimitzen.

Les ventades són lleugeres,
fan caure però, les fulles seques.

I si plou, ai!,
com rellisquen!

Llum furtiva

Veig la llum furtiva
d'un sol aliè
que escalfa terres,
cims i pallers,
que daura pedres
de vells indrets.

Que ens guia els somnis
cap a altres temps.

Irromp de cop
amb la màgia del capvespre,
és un pom de raigs i pols,
és un so, és aroma, és tardor.

Temps de tardor

Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.

A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.

A pluja,
a riuada,
a herba mullada.

Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.

Tot fa aquella olor
a temps de tardor.

Mirall

L'aigua és un mirall:

calaixet de plata

per guardar el daurat

que la llum delata.

Cançó de tardor

Heu fet ja la verema?

La vinya no té raïm,

és el most a la bodega

i aviat tindrem el vi...

Anem a caçar bolets?

Anem a arreplegar castanyes?

Busquem pinyons i ametlles,

que farem molts panellets!

Encendrem la llar de foc,

cremarem la llenya seca;

necessitem caliu a prop,

que aviat s’amaga el sol.

Vigileu!

Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!

Mig mort

El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.



*

La tardor s'ha fet poema

La tardor s’ha fet poema

per recórrer tot el cel

i pintar amb colors de somni

el camp sota els estels.

*

La tardor s’ha fet poema

per créixer entre els bolets

i posar mots d’intempèrie

a les fulles d’arbres i arrels.

*

La tardor s’ha fet poema

per musicar moments

i cantar al bell mig de la natura

a l’aire, sense prèvia partitura.

*

Festa de tardor

Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
fuig el sol, ja plou.

És tarda d'encanteri
amb una gran tempesta,
trons d'orquestra
i llamps de llums tot misteri.

Les bruixes recuperen son imperi
i els follets fan la resta:
organitzen al bosc una festa
de tardor per perdre el senderi.

Preparen el sopar, que és un bon tiberi
a base de carbassa feta crema,
codonyat bullit amb sèsam
i pinyons regats amb most per beure-hi.


.................................................


Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
surt el sol, no plou.

Com un pinzell

Com un pinzell
caigut del cel,
com un bany daurat
de sol i mel.

Tenyint el bosc, tenyint el camp,
grocs, torrats i foc fan un gran ball.

Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.

Dorm el fred

Dorm el fred,
tot l'estiu descansa
fins que la calor
marxa de vacances.

I quan el fred desperta
arriba l'alternança:
mocador al coll i màniga llarga,
encostipats, mocs al nas,
la revolució dels colors al camp
i molta anyorança.

Fulles en transformació constant,
el roig a algunes branques,
tots els grocs i molts torrats
reben el fred quan se'ns atansa.

Quina harmonia de colors
si la pigmentació de tardor esclata!

Quanta varietat de llums a un cel d'or i plata
quan el sol declina i la nit arreu s'escampa!

*