S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.
Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.
Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...
I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.
Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.
statcounter
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Ballen tots
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
cargols,
pluja,
poema de tardor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada