Esperem...

Esperem el mes de maig,

l'esperem obrint l'armari

contemplant un vestuari

que no podem fer servir,

doncs fa fred ara a diari.

Volem ja arxivar

jerseis, bufandes,

mitjons, mantes

i abrics estrafolaris.

Volem estrenar

les sedes primaverals

i jornades plenes de llum

al camí que ens porta al juny.

Volem que pari el vent,

que marxi aquest fred,

que la pluja s'esvaeixi,

que llueixi el sol al cel.

Volem que torni a ser el blau

el color diürn que ens acaroni

les passes per una primavera

que va néixer massa juganera.

*

Els cargols surten rient

Il·lustració de Dolors Todolí

Tarongina i mullader,
fum d'aire fresc a l'alè.

Dia tèrbol de primavera;
a cada núvol, un espectre.
Incolor el cel,
quin trist sostre
de l'opac al transparent!

I la pluja intermitent
dissimulada va caient,
i sota la pluja agosarada
els cargols surten rient.

Primavera ploranera

Quan és el temps de collir espàrrecs
i fa temps d'anar a buscar bolets,
és què ens envolta una primavera
farcida de canvis sobtats al seu humor.
Primavera ploranera!

Davallen les temperatures
tot fent un daltabaix inesperat,
plou a dojo sobre el fruiters en flor
i ens fa treure de l'armari la bufanda
que fa dies havíem guardat.
Primavera de dies gelats!

Quin oratge capritxós,
que ens sorprèn regalant-nos
mals de coll.

Oratge voluptuós,
que ens porta noves llums
a un paisatge- renaixença.

Temps d'una primavera
revoltada, revoltosa,
entremaliada i superba.
Primavera ploranera!