dijous, 15 de novembre de 2012

Fent el formiguer








FURGA, FURGA LA FORMIGA,
FINS QUE FA EL FORMIGUER.

-FORA EL FANG DEL MEU FORAT!,
CRIDA UFANA UNA FORMIGA.

-FORADEM FORT FINS FER FIGA!,
CRIDA FINA LA SEVA AMIGA.

I ÉS AIXÍ
COM LES FORMIGUES
FAN LA FEINA DIA A DIA.

dimecres, 7 de novembre de 2012

Al cor de la tardor





He somiat un mar de núvols,
he buscat un prat amb flors,
he trobat colors de somni
i mil llums al cor de la tardor...

Ambre, mel, daurats i roigs,
a cada hora un canvi de to
mentre el vent juga amb les fulles
i les branques ballen sota el sol.

És el temps de guardar els fruits,
és el temps de tancar finestres,
de tenir a punt llenya i llar de foc
i de llegir poemes en fer-se fosc.



***

divendres, 26 d’octubre de 2012

Temps de castanyes





Has sentit el vent com bufa?,
has vist avui el gris al cel?.

És ja temps d'encendre l'estufa
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...




dijous, 25 d’octubre de 2012

Amb el vent




Volen les fulles, 
volen amb el vent.
Se'n van cap al cel,
i després van caient.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Excelsa remor


La catifa de fulles ha cobert el terra
i a l'aire es respira la llum de l'hivern.
Van marxant a la calidesa del sud els ocells
i als boscos encara queden bolets
mentre els vents ens arriben bufant fred.

Qualsevol dia ens sorprendrà la nevada
i el paisatge canviarà el seu to.
Haurem d'esperar llavors, amb paciència, 
l'aparició anunciada de la primera flor.

I és així com el temps, aliat amb la Terra,
ens regala varietat d'escenes amb ritmes
de bella i vella factura,
sovint carregades d'excelsa remor... 


La tardor és pinzell daurat,
l'hivern, paradís de la neu cofoia,
les primaveres, motors de vida acolorida,
l'estiu sequera de palla i blat.

Anem deixant impressions i petjades
passant per les quatre estacions;
un dia ens aturarem a la gran parada
i serem allà una part diminuta del tot.
Seguirà girant el món
i a la Natura sonarà el cant d'excelsa remor.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Els pingüins



imatge extreta del Blog http://www.trencaclosques.cat

Ens agrada el mar,
ens agrada el vent,
ens agrada el fred.
Ens agrada viure
entre cristalls de gel.

Patinem sota el sol,
nedem sota l'aigua,
habitem vora els Pols.



***

dijous, 4 d’octubre de 2012

Les bruixes



Volen les bruixes
amb escombres pel cel.

Se les mira la lluna,
se les mira un estel,
se les mira una nina
quan dormen els nens.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Entrem a l'octubre





Entrem, de nou, avesats, a l'octubre
sabent que la pluja ens pixelarà sovint els vidres,
sabent que els vents esculpiran als carrers remolins
i que les hores s'esbatussaran als rellotges
per regalar-nos pinzellades de llums, d'ocres i goigs.
 
 
Entrem al paradís somniat dels follets,
als boscos humits conquerits pels micelis,
al regnes vegetals de les fulles somortes,
a l'harmonia que rau al cor viu de la tardor.
 
 
Entrem mentre tots els blaus esdevenen tènues
i el sol esquitxa diamants a la superfície del mar,
mentre l'estiu es perd a l'àlbum mig emmagatzemat
entre els records que la memòria encara no ha etiquetat...




.......

divendres, 21 de setembre de 2012

Ser collita


bolets de tinta (foto extreta del blog http://terrassacat.blogspot.com.es/)


(Nou reclam-ara amb urgència-escrit per un bolet)

Llum canviant al cel,
preludi de la festa.
Joia immensa:
l'esclat de la tempesta.
Vents i llamps i trons,
pluja intensa.
I després, ruixats constants,
i el terra que xucla
amb sed estiuenca tota l'aigua.

I les fulles, i el brancam
regalimant les gotes-mirall.
I les teranyines fent puntes, fent el ball
de l'harmonia per les molses, els líquens,
les falgueres, les soques i els troncs.

I florir al mig del bosc
en grans i bells erols.

I ser, i viure.

I esperar a trobar el teu esguard
carregat de subtils emocions.
I rebre l'ànsia de les teves mans
a la meva pell fresca i humida.

I ser collita, 
i exhalar l'últim alè amb tu a la cuina...

dijous, 20 de setembre de 2012

Ens rep la tardor





Ens rep la tardor
amb garlandes d'or
entre somriures i plors.
Ens rep al setembre
per esvair la calor.


Ens rep la tardor
mig esmorteïda,
polsegosa i amb sed.
Enguany arriba
esculpint núvols al cel.


Ens rep la tardor,
voldríem que fos
amb el so de la pluja
fent concerts de debò.


I l'esperança de veure
als camps els colors,
a la vinya pàmpols d'ambre
i els bolets amagant-se
sota les molses del bosc.




dilluns, 17 de setembre de 2012

Llegir

 

Llegir amb els ulls,
llegir amb el nas,
llegir amb els peus,
llegir amb les mans.

Ser veu, ser vent,
ser núvol fluint pel cel;
navegar amb el cap pel text
i engolir serenament els mots.

Entrar al paradís de la lectura
i quedar-s'hi hores amb fruïció
mentre el rellotge s'atura
als universos de ficció...



divendres, 14 de setembre de 2012

dimarts, 11 de setembre de 2012

Regal de setembre

Foto: aula d'una escola de la illa d'Ibo (Moçambic)






És regal, és sorpresa.
és la capsa tancada
d'aquest nou curs
que al setembre s'estrena.

Estirem la llaçada,
esquincem el paper,
descobrirem dies màgics
plens de coses per fer.

Noves són les llibretes,
nous els llibres i els perquès,
desconegudes les pistes
i les cruïlles també.

Patirem dies rúfols
i en gaudirem molts més
d'estones farcides d'alegria,
sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa.

divendres, 7 de setembre de 2012

La immensa sed





Serralades, planes,
cims i muntanyes,
tots el prats i les valls,
vessants assolellades 
i ombrívoles obagues
acumuleu la immensa sed
d'un estiu calorós i sec.

Demaneu al cel
cada dia un ruixat,
demaneu als estels
nits de pluja sobre els camps,
demaneu-li al setembre
que es comporti com sempre,
que instal·li miralls
a les branques dels arbres.

Demaneu a la lluna
que jugui amb els núvols.
Digueu-li que volem anar al bosc
a cercar i trobar rovellons,
lleteroles, cama-secs, rossinyols,
ous de reig, cama-grocs i ceps
per omplir els buits cistells...

dijous, 6 de setembre de 2012

Desig





Ja ensumo la flaire del fang,
veig el cel gris i pesant
mentre cauen els ruixats...

Que ens regali la Natura
aigua fresca, pluja vital
a les ciutats i els camps.

Que netegi les façanes i els terrats,
que juguin les gotes als vidres,
que regui arrels, arbres i micelis,
que faci pessigolles al bosc
perquè espavili i ens regali els seus tresors.

Preparem les botes i els cistells,
que la tardor és a la vora
i hem d'anar a caçar bolets!

dimecres, 5 de setembre de 2012

Plouen





Plouen generoses les paraules del poema,
són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,
són pluges que han de fer esclatar els bolets,
són mots humits que fan ballar les fades i els follets.

Cauen amb fe, desig, força i ànsia,
cauen amb vertigen sobre els arbres,
són sons que musiquen els rierols
cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.

Mullen el terra, 
esborren la pols,
animen l'herba,
són brillants al bosc.

Gotes i lletres,
la gran remor,
de la collita a la tardor!



(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)

dimarts, 4 de setembre de 2012

Les primeres ventades




Les primeres ventades
remouen l'estiu
que encara hores d'ara
se'ns escabull i és actiu.

Amb aromes de terra,
de pluges al desig,
i l'or de fulles que són vela
al mar immens dels cels
preparem les carteres,
preparem els cervells
entre graelles d'horaris
i les tanques del temps.

Començarem l'escalada,
de tant en tant farem un descens
i cantarem pel trajecte
o plorarem si ens esgota el pes...

dimecres, 29 d’agost de 2012

Plor





Mar gris, dens, plomat,
del blau estiuenc t'has allunyat.

Ets mirall ara d'un cel blanc,
ets mirall dels grans núvols fumats.

Ets enrenou d'onades altes
sota un vent indecís i intermitent;
ens portes a la sorra negres algues
i l'avís de que el temps de platja
està arribant al seu, al meu final...

Quedaran lluny les vacances,
s'obriran els dies amb alarmes
i les hores seran forats negres 
a l'univers cabal de l'aventura vital.



dimarts, 28 d’agost de 2012

Retornar








Retornar amb una tardor incipient
entre el brogit de la gent
i l'enrenou dels vols i els aeroports.

Descarregar milers d'imatges 
per retenir moments passats
mentre perd identitat l'equipatge
tot projectant futurs nous viatges...

Retornar, recuperar a casa el lloc
i fer de cada conegut indret
un nou focus d'atenció de la mirada
amb el bategar del esdevenir a cada passa.

Acumular, classificar les pedres de la Gran Muralla,
les llums, tantes llums de Palaus, Temples i Muntanyes,
els crits d'emoció turística a l'orella de milions de visitants,
i acabar amb els esmorzars diaris de vegetals i ous amb arròs blanc.

Guardar al calaix de la tauleta el Passaport
i reconèixer entre les mans, el plat i la boca
la coreografia quotidiana de la forquilla, el ganivet 
i la cullera per menjar el bistec amb patates i la sopa.

Oblidar el batibull de les dinasties,
dormir de nit i viure mentre dura el dia...

dimarts, 31 de juliol de 2012

Descans



L'activitat d'aquest blog queda temporalment aturada.
Feliç agost a tothom!
                     Isabel

dimarts, 24 de juliol de 2012

Les fades




Han fugit les fades
de boscos i prats,
han volat sobre del mar  
buscant noves onades
a d'altres litorals.

Amb pins i alzines
al penya-segats
i verdes atzavares 
entre vinyes i blats.

I quan les tempestes reguin els camps
i els humans tinguin aqui els boscos cuidats,
tornaran les fades a niar a les muntanyes
per tenir els nostres arbres com prínceps immortals...

diumenge, 22 de juliol de 2012

Dansa




Un núvol gegant
s'apunta avui a la dansa
que al cel dicta el vent
quan de bon matí s'hi atansa.

És fet de fils blancs
i cotó espès de plata,
es mou lentament,
anuncia fosca la jornada.

Rere el núvol el sol
molts raigs amaga,
dissimula tanta i tanta calor
que ahir ens regalava.

Ja no hi ha mirall
a l'aigua de platja,
ja no hi ha brillants colors
als pètals de les flors,
ja no hi ha llum per pintar
els mil matisos de la plana
ni ganes de bany,
ni podem allargassar la mirada,
que el horitzó ja s'ha fos
entre la broma que baixa.

Un núvol gegant
s'apunta avui a la dansa.
Ballem tots amb el vent
i amb la pluja si canta...


diumenge, 15 de juliol de 2012

A cada vers





Construir paradisos amb les paraules,
bufar la brisa que bressola el branquilló.
Sentir de la primera llum aquella remor
quan el Planeta ens regala el nou dia
i esperar que arribi el futur amb fe de vida.


Un munt d'ocupacions, 
un toll d'indefinides esperances
traçades al paisatge amb afilat llapis de grafit,
una esfera curulla de cel·les 
que amaguen sol·lícites mil perquès...


I anar avançant amb el cap ben alt
per gaudir del poema capbussant-hi a cada vers
en la mesura que ho permet la combinatòria de l'idioma
quan t'esprem les idees al suc dels sentiments
o quan tot el temps se t'expandeix, com passa ara mateix. 


Parlar de tots el grisos de les pedres
i de l'harmonia natural
que copien de l'univers les disciplinades lletres.
-- 

dimecres, 11 de juliol de 2012

Lluny





Lluny de matinar al mig de la fosca,
lluny del fred tallant de l'hivern,
lluny d'aquell gener que mai no s'acaba
ens envolten els raigs generosos de l'estiu.

I ens duen la remor cridanera de les platges
i dels grills entre els grocs intensos dels camps
i la brisa càlida immensa de migdia
i les tardes gegants ofegades en llum.

Les nits són ara cases de la vida
sense portes ni sostres ni llenya ni fum,
són els nostres negres regnes directes,
són pantalles pels somnis esquitxats de futurs.

I de dia, els verds matisen els tons sota el sol
emmarquen les vives intensitats de les flors
i la terra, seca, demana a crits els beneficis de l'aigua
mentre les vacances ens bressolen amb onades de vida el cor.


dissabte, 7 de juliol de 2012

Llegir, llegir...

Ens frega la pell l'aire fresc nou del matí.
No ens calen iot ni ferrari ni avioneta per fruir
d'una jornada d'estrena, d'un pom d'hores per gaudir
d'un bon llibre d'aventures, d'un vol amb Saint Exupery,
de compartir la gelor amb Scoot o Amudsen,
o la por de ser atacats pels vampirs (ahhhhh!) a mitja nit...

divendres, 6 de juliol de 2012

De bon matí




Surt del llit de bon matí,
que la fresca t'espavila
i la lluna encara al cel
des de dalt curiosa et mira.

Alça't i busca un llibre
que parli de l'alegria de la vida,
solca-hi l'esguard pels negres mots
i trobaràs catapulta àgil pel nou dia.

Mira com la lluna s'acomiada.
Veus el sol entre les branques
i el misteri estrany de les ombres?
Mira com la brisa marina et pentina!
Mira com els núvols busquen mirall
i el troben circumscrit a la teva retina...

I ja ho tens tot. 
El cel, la vida, els mots,
el llibre...

dimarts, 3 de juliol de 2012

El teu camí





Desbrossar, a cada pas, el teu camí.

Arrencar les herbes seques i tallar els esbarzers
amb tota la precaució i guants gruixuts de jardiner.
Alimentar-te tastant les móres més madures,
les figues al seu punt i les nous o les ametlles
sense malmetre les branques del fruiters...

Fruir del cel cercant amb la mirada les ombres
veient com el ball del vent s'instal·la als arbres
mentre avances cercant els nous paisatges,
mentre et vas apropant a l'inabastable horitzó...

Sentir amb calma envolvent el cant dels ocells.
Volar sent parotet, mosca, abella o papallona
i anar buscant tots els colors entre les flors i els verds.

Caminar. Jugant, mirant, assaborint el teu camí.

Dia de sal





Dia de sal,
dia de sol,
dia de mar
de sorra blanca
i brisa com cal.

Blau i bany;
aigua serena,
llum zenital.

diumenge, 1 de juliol de 2012

Plou






Plou amb ganes, plou a dojo, plou valent,
cau la pluja que neteja, cau la pluja més potent
és la pluja que musica un gran concert.

Contra el terra, contra els vidres va caient.
Són les gotes més gruixudes de l'aigua transparent,
és la dansa altiva dels núvols que es desfan,
és la festa de la natura amb orquestra envolvent,
és un no parar, és tota la activitat al cel.

Promet vida generosa, promet boscos productius,
a l'horta i als fruiters bon regadiu
i a les bestioles existència llarga arreu, a tot arreu.

I ens refresca i ens recorda selves remotes i paisatges com pintats
i els monsons forts de la Índia i els xàfecs d'Ankor fent brillar l'arbrat,
i els camins de Burma, anegats, i les pluges infinites de temps passats...

I ara ja, m'agradaria guardar dins del cap les aromes i els senyals
de tantes pluges que fins ara a la vida, com aquesta, m'han mullat.







***


divendres, 29 de juny de 2012

Com un remolí





Com un remolí al mig del llac,
com una ventada de nit sobre el mar
aixecant a la platja altes onades,
com un llamp intempestiu a l'estiu.

Així, m'agita els dits un vers
que serà el primer vers.
I d'immediat voldrà companyia
cercant els que l'han de seguir.

I tots, com les potes d'un cavall desbocat,
seran parts d'un tot d'harmonia global,
seran poema arrenglerat amb mots ben posats (o no),
seran un ens amb entitat ell tal qual,
seran pregunta i resposta i explicació casual o causal,
seran remei, seran dubte, seran queixa, seran brisa normal,
seran ànsia o gel o aventura sobtada o estructura fractal.
Rima i ritme, cançó sideral.
Horitzó per unir llum i sauló,
per marcar la fi del camí
o situar a la vida qualsevol sensació.

I arribarà de cop el vers final
i així tancar amb clau i acabar
el poètic i únic i actual fluïd verbal...

dijous, 28 de juny de 2012

Paradisos








No hi ha paradisos al Planeta
més bells que els amagats a la memòria
o els que tan bé dibuixes al fons del teu cor.

No hi ha paradisos a la Terra
més plaents que els estats sobtats de sorpresa,
de cantar feliç i contenta amb la flaire de la fluïdesa
o de contemplar que la porta del futur és oberta.

No hi ha paradisos 
no hi ha indrets especials
no hi ha espais de meravella
fora de la teva pròpia experiència.

Vas veure la llum del capvespre?
Aquell estel amb tremolines al cel?
Recordes el fred d'una tarda blanca de gel?
I l'espera que quasi t'ofega,
i els dies d'un estiu que comença
i l'alegria del mot que una idea et genera
i passejar pel circuït del avui estic bé
i anar a dormir amb el pes del cansament a les parpelles
i somniar, somniar amb el vol estel·lar per l'univers,
el cant sublim de les sirenes, la màgia al bosc del follets,
l'aventura sagaç del vaixell pirata
o l'atuell estrany i paradoxal que al seu sarró el savi amaga...


Poema de la lluna

Ir a descargar

Aquest és un poema d'Isabel Barriel, gravat pels xiquets i les xiquetes de 1rV (el segon grup), pel nostre ta ller de poesia.

 Aula de Musica del CP Montgo de Denia

dilluns, 25 de juny de 2012

Les primeres nits d'estiu





S'han refredat les fogueres,
les fonts ragen aigües gelades
i el blau regna al nostre hemisferi
mentre estrenem estiu de nou.


A dojo, els raigs de sol
escalfant l'aire ens fan suar
i córrer a buscar aixopluc
sota els arbres més grans.


Les nits són foscors de lluna,
estels llunyans, joies brillants,
hores serenes a una esfèrica frontera
sense passaport, ni policies ni visats...


   Sense canvi de moneda,
   que ens no cal pagar
   per contemplar un espectacle
   únic, solemne i cada nit especial.





Ja arxivem l'aroma de la crema,
queden les espurnes sense llum
i encarem l'immediat futur
des d'una clara renovada escena.







***

divendres, 22 de juny de 2012

Hem estrenat estiu








Hem estrenat estiu
ens el porta el solstici,
arriba amb un pom florit de grocs
esquitxant calor des de l'inici.

Pintarà els camps de blat,
els capvespres, les fruites i els prats.
Bufarà càlids vents i brises
fent volar dies i nits pel paradís.

Ens convidarà als banys de mar,
a capbussar-nos a les onades,
a ser croqueta humida de platja
i a allargassar fins a mitjanit la sal.

Ens omplirà el temps d'històries,
de llibres, jocs i cabòries
i d'aventures sense fi
pel país de les memòries.



***


dilluns, 18 de juny de 2012

Ser



Ser barca cercant el port, 

ser onada al mar d'acer, 

ser esquitx de sal viatjant al vent, 

ser llum al mirall del cel... 

Ser!

S'afanya la llum






S'afanya la llum
a ser eix del dia,
a omplir de blaus el mar
i d'alegria la vida.

És un regal del cel
que envolta cada ombra,
va enlluernant la gent,
banya la natura i l'empeny.

I quan alterna amb la nit
o la llum del sol es retira
ens ha impregnat a la retina
la memòria acolorida del dia.


***

Seguir com si res





Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida
i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges
i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa
i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges
i les utopies et maregen i després es fan independents
i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes
i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres
i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit
i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,
has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,
has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,
has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.

diumenge, 17 de juny de 2012

Que els mots em sorprenguin



M'agrada que els mots em sorprenguin, 
que surtin apretats com els gotims del raïm,
per atorgar estiu, suc i volum als poemes;
implicats, com les encadenades dolces cireres
per estirar fins a l'infinit les idees que penses;
flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids
com els rierols que acaronen les pedres
i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes
els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,
que surtin, que saltin, que ballin, que volin,
que m'omplin la vida de lletres i somnis,
de passats i presents i molts esdevenirs, 
de mons paral·lels, de versos primers,
que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.
M'agrada que els mots em sorprenguin.

divendres, 15 de juny de 2012

Poesia filosòfica





Ignorem un munt de coses,
dubtem de les imposades certeses 
mentre ens bressolen dubtes generades arreu.

Volem a caprici dels vents,
defensem arguments per sobreviure,
fugir del fracàs i fer-nos els valents.

Vivim buscant respostes
a preguntes que quasi mai no formulem
sent analfabets en moltes llengües
i conqueridors de triomfs volàtils,
fins i tot impossibles o inexistents.

Envellim amb la pols del camí a la pell;
oblidem massa sovint contemplar a plaer
les imatges que ens regala el paisatge,
saludar a la resta de caminats
i abillarnos a diari amb roba de diumenge...

Groc de flor




Groc de flor,
llum festiva,
bany de sol,
l'estiu arriba.


Minva la nit,
és llarg el dia.
Reneix, espavila,
es fa infinita
i ressorgeix la vida.



***

dijous, 14 de juny de 2012

Ser flor

 



Ser flor, 
ser llum,
aroma, mot.


Veure com escala el sol,
raig a raig, cada pètal.
Veure com matina la vida
en acabar la nit, cada dia...


I esperar que ens il·lumini
la claror avui també el mirall.






***

dimecres, 13 de juny de 2012

Mots de drapaire


Un paper al davant meu,
que se l'emporti el vent
al món blau dels núvols
o sobre els boscos d'alçada.

I si algú li ha escrit mots,
que els canti la pluja,
que els plugui l'albada,
que es quedin volant
allà on el món
esdevé somni o fosca estelada...


(poema inspirat per Drapaire de mots)

Brisa fresca del matí







Brisa fresca del matí,
juny alegre i matiner
que ens regala albades clares,
tantes llums àgils i variades
i aquestes ganes immenses de sortir.

Anar a muntanya, veure per fi
com del gel surt l'aigua freda
juganera entre l'herba en rajolins.

Anar al cor d'una tempesta,
viure sota el xàfec, ballar a ritme del tro;
contemplar vora mar les vinyes verdes
i entomar tot el temps encapsulat 

en els somnis o els desigs de l'esdevenir.

I esperar que en breu l'estiu
sigui màgia a les collites,
maduresa al vermell de molts fruits,
dies lliures, vacances, i hores blaves
per pintar de cel clar o marí el nostre destí.



Brisa fresca del matí...