són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,
són pluges que han de fer esclatar els bolets,
són mots humits que fan ballar les fades i els follets.
Cauen amb fe, desig, força i ànsia,
cauen amb vertigen sobre els arbres,
són sons que musiquen els rierols
cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.
Mullen el terra,
esborren la pols,
animen l'herba,
són brillants al bosc.
Gotes i lletres,
la gran remor,
de la collita a la tardor!
(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)
2 comentaris:
Moltes gràcies, de debò. Ho publico ara mateix al blog i espero que aquest poema ens doni molta sort.
Publica un comentari a l'entrada