dilluns, 20 d’abril de 2009

Al mar de les paraules

Il·lustració de Dolors Todolí

Navegant pel mar de les paraules

veig les que esquitxen llum al cel,
les presumides, les agosarades i les atrevides,
les que s'arrosseguen pels entrellums de les onades
i algunes, destarotades, que no saben
com frenar sa immersió al pou de vent i salabror.

I m'atrapen les paraules a sa xarxa poderosa
feta de rimes i raons,
teixida amb la sintaxi de ritme i so.

S'expandeixen, fan un món
de poemes i versos en saó.

I com les barques,
solquen sàvies,
suren vives
bressolades per la lluna
o els raigs calents del sol.


Més enllà

Més enllà dels terrats,
per sobre de les cases,
per damunt del ciment i de l'asfalt
hi ha un cel blau fet d'espai excels.


Aixopluc d'albades emboirades,
sostre gran dels migdies sublims,
colors de les tardes esfilagarsades,
llum tenebrosa de les nits més inquietants.


Volum alat gresol de les pregàries,
lloc ancestral que no envelleix en passar el temps,
reducte -paradís- seu de totes les tempestes,
marc per trons i llamps, vespres calmats i impetuoses ventades.