Te’n vas, primavera, amb les teves inestabilitats.
Ens deixes els verds en herència, amb tots els colors a les florescències, uns dies solemnes de llum intensa i els vents transparents bufant inclemències.
Te’n vas, primavera, amb les teves inestabilitats.
Ens deixes volant les aus de pas ens deixes la vida que esclata ens deixes l’aigua a totes les vessants ens deixes temperades estades al ras ens deixes les nits més serenes de l’any.
Amagues bufandes i estufes, amagues refredats, febres, amagues sota les ales records d’hores congelades, de foscors abrasives amb malsons als coixins.