dijous, 3 de juliol de 2008

Al mar


No hi ha finestres al mar,

ni portes ni sostres,
és descapotable per dalt.

I balla i salta i canta

cada onada coral.
I amaga tresors enfonsats.
I sorprèn,
i convida la gent.

Reguitzell de gavines




Humitat a la cara,

sembla que res mai més serà sec.
Olor d alga, salabror a tot l ambient.
Reguitzell de gavines que criden
i canten a l aire silent.
La tarda cau sobirana presencial
gris i espartana sobre l aigua essencial
que marca frontera fonedissa
entre l adéu d Alfonsina i la vida.