Hores de caloreta

Hores de caloreta,
dies rúfols que ens porten
a nits fosques sense estels.

Rebre, sí, una primavera
que entra amb la maleta plena
d'esperances en cels blaus,
en terres que germinin
i en flors que esdevinguin
un dia vida nova als fruits.

En paisatges d'equilibri,
en el silenci a les llavors,
esperança en l'aventura
de pintar colors als mots.

Dies de març

Dies de març amb el dens mantell blanc,
boires freqüents i núvols alts.

Dies de març que estrenen primavera,
reben vents càlids per espantar l'hivern
i inicien florides i vols d'ocells.

Qui no ha vist les orenetes
fent els nius sota el terrat?

Qui no ha vist com esclata el roser
i pinta al jardí el primer vermell?

Qui no ha vist la nit clara de lluna
que et convida al tard a perdre el cap?

Qui no ha sentit la veu del camp?

Qui no espera el temps dels fruits madurs?

Qui s'apunta a la més excel·lent feina
d'esperar que la calor sigui la reina?

Estrenem primavera

Estrenem enguany primavera

quan l'hivern no vol marxar

i el fred l'alè encara ens gela.

k

Estrenem llum cada albada

en matinar amb l'embranzida

a la que el sol ens convida...

h

I la nit sa durada ja limita,

i equilibrada amb el dia

anirà ponderant el nostre ritme.

k

I brotarà verdor arreu

i els colors de la florida

estamparan a casa vida.

h

I passaran abril i maig

i el juny ens portarà a l'estiu

i les pluges faran fèrtils els camps.

k

Creixeran espantaocells

i serà esplèndida la collita

quan l'oratge li dicti la rima,

i així ho determini el pas del temps.

i

Juga la primavera

Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.





S'amaga rere la figuera,

s'amaga entre els borrons,

demana encara llenya la foguera,

no acaba de reeixir la primavera.





Veig un marge ja florit,

i la mimosa ben vistosa;

els ametllers acolorits

i la cada dia més tardana arribada de la nit.





Espavilen les abelles

i s'animen els mosquits,

s'empolainen ben polits

per fruir de les flors primeres.






I un dia qualsevol,

orenetes i falciots

passejaran llurs vols

entre els núvols i el sol.





Juga la primavera,

juga a fet i amagar

entre una esperançada espera

i un fred que no acaba de marxar.

Tot el cel

Tot el cel pintat de llum blanca,

matí poderós que entra a casa

i ens convida enfredorit

a saltar contents del llit.



I ballant fan corranda

els dies d'un hivern que s'acaba,

que obren les portes al març

quan les hores lluminoses es fan grans.



Tenen ganes d'explosió,

d'incitar la gran florida,

de veure, borró a borró,

com reneix als arbres la vida.



Mentre esperem l'embranzida

lluïm paraigües,

lluïm alè tangible a l'aire,

lluïm guants de coloraines

i les ganes de flors amb colors

i la dolçor del seus aromes.


Lilàs, les roses primerenques,

els baladres, les branques dels ametllers

a caprici dels vents

quan haurà passat el fred.

Sensor dels temps

Envellirà la primavera,
passarà a ser un arxiu
que ens durà a casa l'estiu
abillat de llum i aquarel·la.

Dipòsit de tots els grocs
amorosits pels blaus dels cels i l'aigua.

Sensor dels temps,
estiu de sorra i rocs
als camins d'anar a les fonts,
als boscos, a la saviesa dels més vells
que es resistiren a perdre els mots.

Entrarem al mes de maig

Entrarem al mes de maig
per la festa del treball
i ens aventurarem pels seus dies
que s'estiren per escurçar les nits.

Ensumarem brises abruptes
i totes les flaires dels jardins,
dels arbres florits i de les pluges
que sorprenen els nous verds.

Caminarem amb el boli pel calendari
tot buscant xifres vermelles
i hi anotarem que cada dia és primavera
malgrat l'aspecte gris del cel sovint.

I lliscarem per ses setmanes
fins que el mes de juny
ens sorprengui de seguida
per disfressar-nos el món d'estiu.



***

Han florit

Han florit al jardí
poncelles i espontànies flors,
són liles i roses i grogues
que al mig de la gespa
pinten al verd els colors.

S'ha assecat el gessamí,
han crescut les esparregueres,
el tronc del llorer i l'albercoquer,
i està mort del tot el cirerer.

Sobreviuen les marietes,
alguna aranya de mida gegant
la merla que salta amagant-se
i els llangardaixos- ocupes de la caseta.


Fulles noves té la parra,
l'hibiscus reneix,
tot ho revifa la primavera
fora i dins del jardí.

Ve la primavera

Parla una veu a la ràdio:
diu que avui farà calor,
que el sol, generós,
ens donarà escalfor.

I és què la primavera
ve, ja no té espera,
ens empeny lluny de l'hivern
per guarir-nos de la foscor i del fred.

Farà esclatar poncelles
i augmentarà desgels,
pintarà de llum les tardes,
t'incitarà al passeig.

Ens decorarà la vida
com al riu l'aiguabarreig,
com al cel el vol d'ocells.

Ens durà noranta dies
per solcar, veles al vent,
sota els blaus del firmament.

Es disfressen

Es disfressen cims i valls,
s'abillen de primavera
quan l'hivern encara és viu
i l'oratge ens congela.

Ametllers florits als camps,
branques de blancs i rosats
sota un cel blau lluminós
que ens convida a emprendre el vol.

Volaríem sota el sol,
volaríem entre núvols,
volaríem sobre els prats.
Vol d'alçada planejant fins el vol ras.

No paren les merles

No paren les merles,
remenen la gespa,
aixequen la terra,
voleien brins d'herba,
i busquen al jardí
les zones més tendres.

Salten a l'espera
de pujar a l'antena,
per cridar
i fer-se veure.
Anuncien les merles
que no som lluny de la primavera.