dilluns, 28 de setembre de 2015

Com vells boletaires



Poetes, com vells boletaires
a la cerca dels mots
que aixequen la molsa,
traspassen bardisses,
i troben, un a un, els tresors...

Amb la flaire del bosc,
els aires de moltes albades,
el record dels ruixats
i la pinzellada subtil i espessa
que pinta el volum dens de tardor.

Paraules de vida,
esclat de sons 
que pel temps ens estiren
i ens abillen el món.

I jo, poeta boletaire,
de nit veig foc i espurnes,
la llum del cel amb lluna,
el ritme intens dels estels
i les paraules d'un poema excels.

Les que són transparents,
les que esdevenen pluja
i gotes sobre les fulles,
les paraules amb ritme
que parlen d'aquells racons
misteriosos sense nom
que musiquen la respiració...