dimecres, 24 de juny de 2009

He menjat cireres petites

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.
És fruita tardana dolça i exquisida
que ha guardat a dins nit, sol i vida.

Són de color vermell fosc i pujat
entre fullaraca verda i sana,
s'arrepleguen al plat les cireres
s'arrosseguen les unes a les altres
volent ser rere els meus dits tast.

No puc parar d'ingerir-les assaborint,
assaborint l'agradable i tendra polpa,
que se'm desfà a la boca
i m'omple el pap del roig carmí.

Han viscut aquestes cireres
la calor més recent,
plugims i ruixats de primavera,
visites d'ocells a les branques properes
i la resina d'ambre torrat,
han tastat cels plens de núvols
i capvespres de colors.
I quan eren encara flors,
viviren llur hanami sota el sol,
expandiren flaires amb els vents
i bellesa efímera entre mil insectes.

Abans, quan el cirerer era sols gris silueta
retallada contra el cel, nu i quiet,
aguantà freds i nevades i xurros de gel.
Aguantà la soledat del hivern...

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.


Agafa embranzida

Agafa embranzida
el temps estiuenc
que ens duu calor i vida
entre suor, desfici i set,
i festes majors d'embalat i fira.


Agafa embranzida
el temps de les vacances
per llegir llibres ben llargs
ocupant les nits més curtes,
per prendre banys al mar
i arrossegar del cel nocturn espurnes
fins el dia blau més lluminós i clar.


Agafa embranzida
el temps indolent
que dediquem a contemplar com creix
una branca d'espígol de seguida.

És un palau encantat
l'estiu, celler del camp,
cau de vida,
jardí sense tancats.
Agafa ara embranzida.


És el dia de Sant Joan


Equidistant entre els Nadals,
a la vora del solstici.
Temps de canvi, és el inici
d'una altra estació de l'any en curs...

És el dia de Sant Joan
màgia al cel, festa a la Terra.
Jornada llarga, llum del sol,
nit esculpida per cada estrella
albirant albades promptes vora el foc.

I deixar que parli el temps
d'antigues revetlles historiades,
de llegendes d'arreu lo món
o plantes sàvies de virtuts extraordinàries.





Albirem

Albirem dies de llum
amb núvols generosos,
remor de nits al ras
i brises blaves tot salabror.

Albirem papallones al vol,
llangardaixos sota el sol,
orxates fredes,
passeigs pel món,
somnis sota la lluna
i temps per buscar les fonts
amagades entre els arbres del bosc.

Albirem taques de foc
fumant jornades estiuenques,
migdiades entre ombres
i hores mortes d'aeroports.