dimecres, 27 d’octubre de 2010

Un poema sense o per parlar de la tardor

Canten els arbres:

-Sí, sí, visca!... allarguem les arrels,
endinsem-les a la terra,
estirem les branques cap al cel
i amb les pluges i ventades ballem!

Canta la gent del poble:

-Gran festa al damunt de la terra,
esdeveniment d'alegria entre els arbres
quan l'estiu a casa s'acaba
i l'hivern ens anuncia la seva arribada.

Canten els nens i les nenes:

-Cauen brillants les castanyes
protegides per aquelles punxes equidistants.
Agafem-les! I també avellanes i ametlles
per tal de festejar un gran berenar!

Canten els jardins:

-Entrem als dies de descans
amb tranquil·litat i calma.
Llum cada dia més escassa,
fulles seques, pluges, ventades i alguna nevada...