dilluns, 15 d’octubre de 2007

Les magranes, esberlades



Les magranes, esberlades.
Les fulles grogues dels arbres pertinents
aterrant al ritme que marca el vent.

I els caquis madurant,
i les últimes figues trencant la pell,
i els codonys i les pomes
daurant-se al sol de l'octubre...




Camí


Trepitjar un camí cobert d'aigua,

veure com brolla neta i transparent,
sentir el soroll que fa quan canta
i prendre l'ombra entre el verd que va creixent.


Contemplar les generoses nogueres,
caminar una mica més veient els esquirols
que ens miren atents des dels troncs dels arbres de ribera.



Anar pujant camí amunt
i respirar aromes de pins i la dolçor de les figueres...