diumenge, 24 de gener de 2010

Estrelles del gel

Estrelles harmòniques del gel
que jugueu amb tots els blancs
entre l'opac i el transparent.

Sou carpaccios d'essència efímera,
sou records ja sota el sol,
sou puntes de coixí damunt les pedres,
gotes traslúcides que giren cap el blau,
sou art entre la molsa
i a les teranyines trampes fredes pels mosquits.

Sou gel als caramells,
sou l'art pur del fred
sou escultures de l'aigua
fetes amb saviesa per l'hivern.

Sou gebre brillant a sobre els prats,
sou flocs estels-fractals,
sou geleres i neus perpètues allà dalt.

Llegint

T'entra el món pels ulls
i la salabror per la boca;
l'aroma de l'arròs al foc
i el perfum de cada mot.

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...