diumenge, 24 de gener de 2010

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...

4 comentaris:

Striper ha dit...

Prefereixo els somriures als silencis per teixir.

poesiaula ha dit...

...hi ha de tot a la vinya de la vida...

Arare ha dit...

a la vinya de la vida d'aquell senyor? :)

poesiaula ha dit...

a la vinya de la vida d'aquella senyora que sóc jo.