Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.
Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.
Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.
Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...
4 comentaris:
Prefereixo els somriures als silencis per teixir.
...hi ha de tot a la vinya de la vida...
a la vinya de la vida d'aquell senyor? :)
a la vinya de la vida d'aquella senyora que sóc jo.
Publica un comentari a l'entrada