dimarts, 11 de gener de 2011

Poema de gener

Foto: fruits vermells d'hivern






Gener llarg,
dens, ple, serè,
seu de tots els inicis,
porta d'entrada a un any
que neix amb empenta i afany
i va creixent als fulls del calendari.

Alimenta les agendes,
emmarca els projectes
entre les albades clares
i les nits més fosques
que es desfan de matinada.
.

Fruites vermelles d'hivern.
La primera flor a l'ametller.
Els verds més insistents
als pins, avets, cedres i xiprers.
I aglans, i taronges i olives,
i les vinyes adormides
a caprici de l'oratge i del fred.

Tempestes, llums estel·lars,
lluna altiva, petita, creixent
a un cel negre de diamants incrustats
que fan de la neu un paradís solemne i blanc.

Ens bressola gener
amb somnis savis vora el foc,
i ens regala pluja fina
i vents gèlids, i arbres de nu brancam
que traspuen ganes boges de primavera.

Ganes boges de primavera...


***

Totes i cada una de les paraules





Saltimbanquis de circ,
aigua viva a les cascades,
sons intergalàctics,
frontisses rovellades,
veu d'un temps
sèpia i passat,
truc per endevinar esdevenirs,
àlbums de segells matats,
totes i cada una de les paraules.


Escombres àgils dels racons,
ganxet fi per teixir filigranes,
altaveus de precs i d'oracions,
fórmules, protocols,
crits corals als monestirs,
càntics, cantarelles
i batibulls de fonemes,
diàlegs al teatre, al cinema,
confessions de secrets,
misterioses, encriptades
totes i cada una de les paraules.



Trossos de vides caducades,
històries ràncies, corcades,
inscripcions al nomeolvides,
ratlles digitals als vidres;
esgarrapades, brogit, remors,
sospirs, calfreds, enyors...
Totes. Totes i cada una de les paraules.



***