Coixí flonjo espès i gris
és el cel d'aquest matí.
Sortir al carrer amb el temor
de veure-ho tot en blanc i negre,
amb la por ficada al cos
per l'absència dels colors,
en aquell estat de trànsit
d'abans de la tempesta.
Els ions carregats,
les preocupacions al cap
i un futur incert, obscur i fred,
antesala del pervindre...
