Un bany a la cala

Testimoni mut del meu bany a la cala:
un corb marí de llarga estada
damunt la roca entre dos platges
que domina el panorama.

Sol exquisit d'estiu sobre l'aigua
que bressola inquietant quatre banyistes,
un veler dormitant, boies lluminoses
i, en conjunt, el plaer a la mirada.

Des del mar, flotant, faig una escombrada
pel relleu muntanyós que m'envolta,
seu de pins i d'altra vegetació bigarrada,
quatre xiprers aïllats, alguna atzavara,
palmeres despentinades
i jardins a les cases tancades:
bungavílies, rosers, alzines i baladres,
i tots els verds pintant aquell quadre.


Surto del aigua admirada
i segueix el corb marí,
amb un posat de pinguí,
sent el rei del mediterrani espectacle.

Patrimoni immaterial de la Humanitat: la dieta mediterrània

Nota:aquest poema té una versió per a persones adultes (amb cafè i vi i cervesa) que podeu trobar al blog http://ibarriel.spaces.live.com (es pot arribar directament des d'aquí clicant a l'esquerra, on posa Blog de blogs).

Les persones infantils han de beure llet, aigua i sucs; mai begudes alcohòliques.

Ensumar aromes de pi
quan t’aixeques al matí,
contemplar el blau del cel
esmorzant un tall de síndria,
pa amb tomàquet i fuet
i un got de llet a la gespa del jardí.

Anar al mar,
que et bressolin les onades la mirada
i al nedar tastar l’aigua salada.

Visitar un bon restaurant
amb terrasseta a la plaça
i demanar la fideuà o les sipietes a la planxa.

Buscar un prat amb herba i flors silvestres
per dormir la migdiada
sota una ombra arbrada.

Berenar un got d’orxata gelada.

Llegir novel·les de la terra,
o històries llegendàries,
o relats de màgia i ficció...

Beure aigua de manantial
o una taronjada
i sopar a la llum dels estels
una pizza elaborada
i per postres iogurt grec
amb ametlles, lluna i mel.


I després anar a un concert
a l’aire lliure, sota el cel,
que musiqui una plàcida nit,
antesala d’una altra esplèndida jornada.

Una gavina i un corb marí

Una gavina de cap negre
em sobrevola a la platja
sense pressa ni parar.

Descobreixo d'immediat
un corb marí dins del mar
que es desplaça a gran velocitat.

De tant en tant treu el cap
el corb marí submarinista,
-sembla una serp del camp-
i la gavina se’l mira
amb ganes d’intimar.